Resultats de la cerca
Es mostren 310 resultats
Parròquia, rectors i societat rural
La revolució liberal espanyola 1835-43 tocà a fons els privilegis fiscals, econòmics, judicials i culturals de l’Església d’antic règim, cosa que significà l’esfondrament de les seves principals fonts de renda i el desmantellament de bona part de les seves estructures institucionals L’enderroc d’aquests privilegis no podia afectar d’igual manera totes les institucions eclesiàstiques ni tampoc tots els eclesiàstics, ja que a l’interior de l’Església d’antic règim existien diferències de tota mena en el grau de participació en les rendes, en la naturalesa d’aquestes rendes i en els orígens…
Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles
Associació d’àmbit estatal sense ànim de lucre.
Fou constituïda al desembre del 1994 i formada per les universitats públiques i privades espanyoles associades a l’empara de la llei 161/64, de 24 de desembre, i de les normes complementàries del decret 1440/65, de 20 de maig Té com a objectius potenciar actuacions sobre la promoció, la gestió i el desenvolupament de l’educació superior i la investigació universitària, fomentar la cooperació de les universitats espanyoles entre elles i amb institucions anàlogues estrangeres, i intercanviar informació, promoure estudis, informes i recomanacions per a obtenir una millor i més eficaç cooperació…
Conferència de Rectors de les Universitats Públiques Valencianes
Entitat formada per les universitats públiques de la Comunitat Valenciana.
Fou creada el 18 de juny de 2003 amb l’objectiu d’identificar i treballar per les qüestions comunes a les universitats membres, com ara les relacions amb les Corts Valencianes i el Govern de la Generalitat, el finançament i les inversions, les relacions laborals del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis, la imatge conjunta, l’intercanvi d’informació, el foment de la cooperació entre les universitats membres i altres institucions estatals i internacionals, i la definició del sistema universitari valencià, entre d’altres En formen part la Universitat d’Alacant…
Associació Europea d’Universitats
Organisme creat el 31 de març de 2001 a Salamanca com a resultat de la unió de la Conferència de Rectors Europeus (CRE) i de la Confederació de Conferències de Rectors Europeus.
La finalitat d’aquesta unió fou l’establiment dsun únic representant de la comunitat universitària europea La seva funció és promoure el desenvolupament d’un sistema coherent de l’ensenyament universitari i la recerca europeus, mitjançant l’enfortiment del paper que tenen les universitats en els nous espais europeus d’educació superior i de recerca, la realització de projectes conjunts i polítiques comunes que potencien la qualitat, l’afavoriment de fluxos d’informació a través de reunions, trobades i publicacions periòdiques, i el suport i l’assessorament actius dels seus membres Poden…
terratge
Història
Dret que cobraven els rectors als seus feligresos per donar sepultura.
Els antics cementiris eren tots en terreny eclesiàstic En algunes parròquies el rector tenia dret al millor vestit del difunt Consistia normalment s XIII-XVII en 4 o 5 sous i en algunes parròquies rurals en un parell de capons
jurat
Història
Membre d’alguns consells municipals catalans —com el Consell de Cent, de Barcelona—, anomenat també prohom (denominació que prevalgué en algunes poblacions, com Perpinyà, Tortosa, etc).
O conseller en les localitats en què el nom de jurat designava els magistrats rectors del municipi
magnífic | magnífica
Tractament donat, a l’Estat espanyol, als ajuntaments i als rectors d’universitat.
Tercui
Poble
Poble (783 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), aturonat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem meridional del terme, a l’indret de l’antic castell de Tercui
.
L’església parroquial Sant Pere era un antic monestir de Sant Pere de Tercui , fundat el 1061 per monjos de Sant Pere de Rodes el lloc passà a dependre de Lavaix Els rectors duien encara al s XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan s XIII
monjo
Cristianisme
Antic càrrec eclesiàstic existent a les parròquies, catedrals o col·legiates.
Tenia l’obligació d’obrir i tancar les portes del temple, tocar les campanes, assistir els rectors i celebrar o fer celebrar la missa matinal Eren clergues, no necessàriament preveres, bé que aviat foren sacerdots, perquè el seu càrrec anava unit a beneficis presbiterals Tenia, per a això, rendes i emoluments propis En alguns llocs de la Selva i el Maresme hom en digué diaconil
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina