Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Redemptor
Cristianisme
Jesucrist, en tant que en la seva persona, mitjançant la seva vida i, sobretot, la seva mort i en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts, ha estat acomplerta l’obra de la redempció
.
A diferència del concepte de redempció, que és entès generalment en un sentit més restringit que el de salvació, el títol de redemptor precedit sovint del qualificatiu de diví és pràcticament equivalent al de salvador, sempre que aquest és donat al Crist però, a diferència també d’aquest que pot ésser donat així mateix a Déu, és aplicat exclusivament a la persona de Jesús
redemptor
Cristianisme
Als ordes mercedari i trinitari, religiós encarregat de negociar el rescat dels captius cristians en terres musulmanes.
orde del Sant Redemptor
Militar
Orde militar fundat per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1188 a Terol amb la finalitat de redimir captius cristians.
La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l' orde de Santa Maria de Montgaudi El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat Havien de seguir…
protoevangeli
Bíblia
En el Gènesi, sentència de Déu sobre la serp al paradís, entesa pels Pares i exegetes catòlics com el primer anunci de salvació: un descendent de la dona, Crist, vencerà les forces demoníaques (serp).
Alguns teòlegs, abusivament, hi han vist una promesa literal del redemptor i la Immaculada Concepció de Maria
Alfons Maria de Liguori
Cristianisme
Teòleg i missioner italià.
Fundà 1732 la congregació del Santíssim Redemptor redemptorista Predicador d’estil planer, en contrast amb la retòrica de l’època, el seu sistema moral equiprobabilisme se situa entre els corrents rigoristes i els probabilistes Autor d’escrits de devoció, el més difós dels quals és Les glòries de Maria 1750, escriví també una Theologia Moralis 1753-55 Fou canonitzat el 1839 La seva festa se celebra el 2 d'agost
Llorenç Company
Cristianisme
Mercedari.
Comanador del monestir del Puig, definidor de la província d’Aragó i redemptor 1437 Presoner 1442 del rei de Tunis arran d’un naufragi, aquest l’envià a Nàpols com a ambaixador prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó 1446 i 1452 Alliberat 1452, fou vicari general 1459 i mestre general 1474 de l’orde Presidí el capítol de Calataiud 1475, que marcà una gran reforma de l’orde
Bernadí Martorell i Puig
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona el 1902.
Les seves obres reflecteixen la influència que rebé de Gaudí i de Domènech i Montaner, amb una arquitectura modernista, però també dins un corrent de recuperació històrica ensems que amb preocupacions artesanals De les seves obres cal assenyalar el convent de Valldonzella, a Barcelona 1910, les escoles de Capellades 1913, el cementiri d’Olius 1916, l’església, inacabada, de Sant Agustí de Sabadell 1923-32 i el convent del Redemptor, a Barcelona 1926
Rafael Vich i Bennàssar
Música
Organista i compositor mallorquí.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb J Massot i VM Gibert Realitzà també estudis a Barcelona amb Felip Pedrell El 1921 guanyà les oposicions per a la plaça d’organista a la catedral de Còrdova, on més tard exercí també de mestre de capella El 1935 fou nomenat professor del Conservatori de Palma Fou principalment a Mallorca on desenvolupà la seva activitat com a compositor Entre les seves obres destaquen l’oratori Lluc , Salve regina 1940, Ave maris stella 1942, In manus tuas 1942, Missa facilisima 1943, Psalmus 15 Conserva me 1944, Jesús redemptor 1944…
Joaquim Zamacois i Soler
Música
Compositor i pianista.
De família paterna basca i materna catalana, es traslladà d’infant a Barcelona, on estudià al Conservatori del Liceu, institució de la qual fou professor des de l’any 1914 S'incoporà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1945-65 És autor, entre altres obres, d’una Sonata , per a piano i violí 1918, del poema simfònic Los ojos verdes 1920, del Quartet en re , per a instruments d’arc 1922, del quadre simfònic La sega 1928 i de les sarsueles Margaritiña 1925 i El aguilón 1928 És autor de llibres didàctics, de les cançons Ve i va, Corpus, Balada del mariner, Cuca de llum i Non-non nonetes…
Sant Llorenç d’Aiguaviva de Bergantes
Art romànic
El territori d’Aiguaviva degué ser conquerit als voltants del 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al mateix temps que la ciutat d’Alcanyís Inicialment el terme formà part del de la Ginebrosa, dins de la batllia de Castellot Els dominis van correspondre, en primer lloc, a Espanyol de Castellot, després a l’orde del Sant Redemptor i finalment al Temple L’església parroquial d’Aiguaviva és una de les poques esglésies que no apareixen documentades en les dècimes papals dels anys 1279-80, cosa que no vol dir que no existís abans del 1300 L’actual església parroquial,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina