Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
relació reflexiva
Matemàtiques
Relació binària R que compleix que, per a tot element a del conjunt A en el qual és definida, a R a.
Un exemple de relació reflexiva és el constituït pel parallelisme de rectes en canvi, no ho és la perpendicularitat
reflexiu | reflexiva
Gramàtica
Dit del pronom personal que substitueix com a complement directe o indirecte la persona que fa de subjecte d’un verb reflexiu (me/em, te/et, se/es). Ex: els rics es donen tots els gustos.
reflexiu | reflexiva
Gramàtica
Dit del verb que expressa una acció que recau en el mateix subjecte. Ex: el nen ja es renta tot sol; em llevo d’hora.
Alguns verbs són reflexius o pronominals per natura atrevir-se, penedir-se
relació
Matemàtiques
Lligam entre diversos elements d’un conjunt.
Per tal de precisar aquesta idea intuïtiva, hom defineix la relació com a qualsevol subconjunt d’un producte cartesià del conjunt amb ell mateix és a dir, que els elements són relacionats si formen un element del subconjunt En general, en una relació intervé un nombre determinat d’elements n així, una relació d’ordre entre els elements és un subconjunt del producte de n conjunts A El tipus de relació més freqüent és aquella en què n = 2, anomenada relació binària , que és un subconjunt de A × A Si els dos elements són a i b , hom diu que a R b , o que a és relacionat amb b —o sia, que a,b…
relació transitiva
Matemàtiques
Relació R en un conjunt A tal, que si a i b són relacionats per R (a R b) i b, c també ho són (b R c), aleshores entre a i c també hi ha la mateixa relació.
Les relacions numèriques d’igualtat o la relació “ésser multiple de” són transitives Les relacions d’equivalència i ordre també ho són Relacions com la d’"ésser amic” o “ésser pare de”, per contra, no ho compleixen Tota relació transitiva i reflexiva tot element és relacionat amb ell mateix, a R a és dita preordre
Émile Boutroux
Filosofia
Filòsof francès.
De tendència positivista i espiritualista, escriví, entre altres obres, De la contingence des lois de la nature 1874 i Études d’historie de la philosophie 1897 Bergson i Blondel foren deixebles seus A partir d’una anàlisi reflexiva sobre les condicions d’intelligibilitat posà en relleu la contingència enfront del mecanicisme i de les seves lleis apuntades vers un fatalisme universal
oració recíproca
Gramàtica
Oració amb un verb que exigeix la presència de dos o més subjectes, els quals realitzen i reben mútuament l’acció verbal: ens escrivim molt, s’agafen de les mans.
Algunes llengües, com el quítxua i les semítiques, tene modes recíprocs En català, només per l’estructura profunda podem distingir una oració recíproca d’una de reflexiva, car l’estructura superficial dels pronoms reflexius i la dels recíprocs és idèntica les estructures profundes de les frases A embruta B i B embruta A , així com les de les frases A s’embruta i B s’embruta , es manifesten en l’estructura superficial s’embruten
conjunt ordenat
Matemàtiques
Conjunt X
proveït d’una relació d’ordre ≤.
Si la relació d’ordre és parcial, el conjunt OOO X ,≤OOO és parcialment ordenat i, si és total, és totalment ordenat Una relació d’ordre és parcial si compleix les propietats reflexiva x ≤ x , transitiva si x ≤ y i y ≤ z , aleshores x ≤ z i antisimètrica si x ≤ y i y ≤ x , aleshores x = y I és total quan és parcial i, a més, tota parella d’elements és comparable qualssevol que siguin x , y , x ≤ y o y ≤ x
Paul Ricoeur
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Estrasburg, la Sorbona i Nanterre, ajuntà la descripció fenomenològica amb l’anàlisi reflexiva El seu pensament se centrà principalment en la qüestió de la voluntat i en el problema del mal, bo i mantenint una actitud essencialment afirmativa enfront del negativisme d’altres pensadors existencialistes Collaborador habitual de la revista Esprit , és autor de Karl Jaspers et la philosophie de l’existence , en collaboració amb M Dufrenne 1947, Le volontaire et l’involontaire 1950, Finitude et culpabilité 1960, De l’interprétation Essai sur Freud 1965, La métaphore vive…
relació d’equivalència
Matemàtiques
Relació binària entre els elements d’un conjunt que permet d’establir una classificació d’aquests elements de tal manera que resti cadascun en una classe, dita d’equivalència, i aquestes classes no tinguin cap element comú.
Perquè una relació sigui d’equivalència cal que sigui reflexiva, simètrica i transitiva relació Tota relació d’equivalència estableix una classificació del conjunt i tota classificació determina una relació d’equivalència Són equivalents dos elements que pertanyen a la mateixa classe El conjunt de les classes considerada cadascuna com un nou element és anomenat conjunt quocient del conjunt de partida C per a aquesta relació R , i s’escriu C/R Una aplicació d’un conjunt en un altre determina una relació d’equivalència entre els elements del conjunt original, prenent com a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina