Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
reforçant
Farmàcia
Dit del medicament emprat per a augmentar les forces debilitades a causa d’una malaltia o degudes a una alimentació o situació anormals.
fibra de vidre
Química
Indústria tèxtil
Filament obtingut per extrusió del vidre i posterior estiratge, fins que assoleix el diàmetre desitjat, generalment entre 1 μm i 8 μm.
Per la seva gran resistència mecànica i la seva ininflamabilitat, hom l’empra com a reforçant en teixits especials, com a aïllant tèrmic i en teixits per a filtres industrials
corroborant
Reforçant, medicament que té la virtut d’envigorir l’organisme.
Associació de Clubs de Futbol de Catalunya
Futbol
Entitat que agrupa clubs de futbol de Catalunya.
Creada el 2001 per iniciativa del Centre d’Esports l’Hospitalet i la Unió Esportiva Gramenet, entre d’altres, té per objectiu difondre i promoure la pràctica del futbol principalment entre els més joves, democratitzar estatuts i reglaments, obtenir més presència en àmbits de decisió i reduir despeses per a la pràctica del futbol, reforçant sobretot els clubs modestos
enceb
Militar
Dispositiu que conté una petita quantitat d’un explosiu primari, molt sensible, i que va proveït d’una metxa (enceb pirotècnic), d’una resistència elèctrica o d’uns elèctrodes (enceb elèctric) que en produeixen l’explosió.
L’enceb, en explotar, produeix una forta elevació de la temperatura i una ona de xoc que provoca l’esclat de l’explosiu més estable Els productes emprats usualment com a enceb són el fulminat de mercuri i, especialment, l’azida de plom A vegades hom hi incorpora un reforçant o multiplicador, generalment de tetralita Hom classifica els encebs en una escala numèrica segons el pes d’explosiu que contenen
Joan de Socarrats
Història del dret
Jurisconsult.
El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, a les Commemoracions de Pere Albert, indispensables per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, sota el títol d' In tractatum Petri Alberti de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos commentaria , que fou publicat a Barcelona i a Lió el 1551 Dóna la visió d’un pràctic del seu temps de postguerra s’esforça a limitar els privilegis feudals reforçant les facultats del príncep, reflex tanmateix tènue del vigorós corrent romanista que dominava Europa
David Coromina Pararols
Futbol
Futbolista.
Defensa lateral dret S’inicià a la Unió Esportiva Olot, i jugà tres temporades al tercer equip del FC Barcelona El 1997 fou cedit al Gimnàstic de Tarragona, però acabà la temporada reforçant el Palamós en l’ascens a segona B Jugà durant cinc temporades en l’equip empordanès i al final del 2002 fitxà pel Racing de Santander Debutà a primera divisió el 2003 i jugà trenta partits en dues temporades Fitxà pel Deportivo Alavés i amb aquest equip retornà a primera la temporada 2005-06, en la qual jugà 27 partits Malgrat la davallada posterior del club, s’hi mantingué fins el 2008
aparell vocal

Representació gràfica de l’aparell vocal
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Conjunt d’elements fisiològics que intervé en la fonació lingüística, la classificació del qual sol destriar tres subaparells: respiratori, fonatori i articulatori.
El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols…
vint-i-dosena
Música
En l’orgue, joc labial, obert i de la talla dels principals.
Actualment és el joc simple més agut de l’instrument excepte en els orgues italians Aparegué ja al segle XVI, en la descomposició del Blockwerk unitari, fins i tot duplicat i triplicat a causa de la seva debilitat Cadascun dels seus tubs sona una vint-i-dosena justa interval equivalent a tres octaves més amunt de la nota que correspon a la tecla polsada, sempre per sobre del flautat de 8', reforçant-li així el vuitè harmònic El tub més greu només té 1’ 30,48 cm de llargada, per la qual cosa en arribar al sol4 aconsegueix el sostre més agut, artísticament audible, i torna a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina