Resultats de la cerca
Es mostren 2287 resultats
Primers testimonis de les reformes viàries romanes
Els milliaris dels procònsols M Sergi i Q Fabi apareguts prop d’Ausa Vic i Ilerda Lleida són els primers testimonis de les reformes viàries romanes 120 aC-110 aC
Reformes a l'Ajuntament de Barcelona, amb una política de transparència i lluita contra el caciquisme
L’alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert i Yarzábal inicia una sèrie de reformes amb una política de transparència i lluita contra el caciquisme
Obre el mercat de Sant Antoni de Barcelona després de vuit anys i mig de reformes
El mercat de Sant Antoni de l’Eixample de Barcelona 1874 torna a obrir després d’estar tancat des del 2009 per fer-hi reformes Els canvis principals són la restauració de l’estructura original projectada per Antoni Rovira i Trias, l’enderrocament dels edificis contigus i la reforma interior, amb menys parades i més grans La inauguració oficial és el dia 26 de maig
tanzīmāt
Història
Nom donat al conjunt de reformes promulgades per l’imperi Otomà per tal de tendir a la seva europeïtzació.
Iniciades, sense èxit, per Selim III davant els fracassos de l’armada contractació d’oficials francesos, el 1793, amb el boicot dels geníssers, als quals feia costat l’estament religiós, motivaren l’enderrocament del soldà mateix i la seva substitució temporal pel seu cosí Mustafà IV Amb l’entronització de Mahmut II, les tanzīmāt reberen un nou impuls i foren dirigides, fonamentalment, a minvar el poder dels geníssers supressió de llur cos, així com el dels sipais i l’orde religiós Bektaşi, que els donava suport i a l’occidentalització dels costums en general, però la culminació de les …
centúria
Història
Grup de cent soldats de peu que cada cúria proporcionava a l’exèrcit romà abans de les reformes radicals de Servi Tul·li.
Sota aquest rei fou creada la legió de quatre mil homes, que foren dividits en centúries A les guerres púniques, la centúria, com a secció de la legió integrada a la unitat tàctica superior del maniple, passà a tenir uns seixanta homes, als quals s’adjuntaren els velites La centúria tornà al seu nombre original de soldats amb les reformes de Mari, que foren adoptades pràcticament sense canvis durant l’Imperi Servi Tulli dividí també en centúries les cinc classes propietàries, organització que serví de base a l’establiment dels comicis centuriats
Api Claudi
Història
Política
Patrici i polític romà, famós per les seves reformes.
Féu entrar al senat nous membres, alguns dels quals eren fills de lliberts Inclogué al cens els béns mobiliaris i creà una plebs rustica al costat de la urbana Manà construir el primer aqüeducte romà i la via Àpia, la qual potencià la conquesta de la Campània S'oposà a una aliança amb Pirrus 280 aC i defensà la publicació dels Fasti i de les Actiones Legis per part de Cneu Flavi
radicalisme
Història
Política
Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat.
El terme fou emprat primerament a la Gran Bretanya per a designar els corrents de pensament polític reformista del darrer decenni del s XVIII i de la primera meitat del s XIX, en part un producte de les idees, derivades de la filosofia de Jean-Jacques Rousseau, que circulaven per Europa després de la Revolució Francesa, en part, també, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Francesa, i en part, encara, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Industrial Dirigit, en un començament, per Cobbett i Hunt, la finalitat del moviment radical era d’assolir una…
josefinisme
Història
Principis que informaren les reformes eclesiàstiques de l’emperador Josep II
.
Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual
estatisme
Política
Teoria política que propugna que l’estat realitzi i determini les reformes socials necessàries.
Bismarck i els economistes de càtedra foren els iniciadors d’aquesta teoria, que també rep el nom de socialisme d’estat i té per objecte combatre el socialisme
intel·liguèntsia
A la Rússia del s XIX, conjunt dels intel·lectuals partidaris de reformes i oposats al tsarisme.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina