Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
coves de Ribes
Entrada a les coves de Ribes a Campelles (Ripollès)
© Fototeca.cat
Cova
Grans coves del municipi de Campelles (Ripollès), obertes a la paret occidental de l’estret de les Coves, prop dels banys de Ribes.
Segons la llegenda, s’hi refugiaren i feren forts els cristians durant la invasió islàmica
Alcínous
Història
Rei mitològic dels feacis, net de Posidó i pare de Nausica.
Acollí els argonautes Ulisses i els seus companys es refugiaren al seu palau Protegí Medea
Cantó Valencià
Política
Entitat política constituïda a València el 19 de juliol de 1873 per la junta revolucionària nomenada per les milícies republicanes i presidida per Pedro Barrientos Robles.
Fou dissolt el 8 d’agost de 1873 en ocupar València el general Arsenio Martínez Campos els membres de la junta es refugiaren a Cartagena Insurrecció Cantonalista
Valls Valdeses
Vall
Conjunt de valls dels Alps Cozie, als Alps occidentals, dominades per la vall del torrent Peliç (amb la ciutat de Tor-Peliç com a centre).
Constitueixen l’extrem nord-oriental d’Occitània, en territori de l’estat italià Prengueren aquest nom pel fet que, al s XIII, s’hi refugiaren els valdesos valdès
partida del Requetè
Història
Nom amb el qual fou coneguda la partida manada per Pasqual Cucala i Joaquim Santés per terres del País Valencià i del Principat, durant la tercera guerra Carlina.
Inicià la seva actuació al Maestrat i es dedicà sistemàticament a la destrucció de línies telegràfiques i ferroviàries Posteriorment assaltà diverses ciutats derrotada a Iecla Múrcia, la majoria dels seus components es dispersaren o es refugiaren a França 1874
baquíade
Història
Membre d’una gran família aristocràtica que governà Corint durant la segona meitat del s VIII i la primera meitat del VII aC.
Els baquíades eliminaren la monarquia i instauraren una oligarquia familiar Afavoriren el comerç i l’exportació de productes corintis Fundaren les colònies de Siracusa i Cercira 734 aC, en la qual es refugiaren en ésser expulsats de Corint per la revolta de Cípsel 657 aC Al sIV aC, una de les dinasties semibàrbares de Macedònia en reivindicà l’ascendència
Pel·la
Pella
young shanahan (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Palestina, a la Transjordània.
Fundada segurament per Seleuc I 312-280 aC, destruïda per Alexandre Janneu i reconstruïda per Pompeu 63 aC, fou incorporada a la Decàpolis de Sicília S'hi refugiaren els cristians de Jerusalem poc abans del setge del 70 Escenari d’una batalla famosa entre bizantins i àrabs 633, passà a mans d’aquests darrers Correspon a l’actual Hirbat-Faḥil
Dafne
Ciutat antiga
Nom grec d’una ciutat de l’antic Egipte (avui Tell el-Defenneh), a l’est del delta, prop de la moderna població d’Al-Qanṭarah.
Durant el regnat de Psammètic I 664-610 aC s’hi establí una colònia de mercenaris grecs, i en època posterior, després de la presa de Jerusalem per Nabucodonosor II 586 aC, s’hi refugiaren nombrosos jueus, entre els quals el profeta Jeremies Les excavacions de Flinders Petrie 1885-86 permeteren de descobrir-hi antiguitats faraòniques i abundant ceràmica grega
regne oriental
Biologia
Regne biogeogràfic que engloba la regió situada entre l’Himàlaia i l’oceà Pacífic, i amb límits poc clars amb el regne australopapú i amb l’afromalgaix.
El regne oriental es caracteritza per l’important contingent paleoendèmic amb enbrancaments desenvolupats en regions holoàrtiques en temps terciaris, que més tard es refugiaren al sud-est asiàtic per refredament climàtic Presenta una gran riquesa de flora i fauna Hi abunden especialment les serps, certes famílies d’ocells faisans, paons, galls i les fanerògames que han donat plantes de conreu, com la canya de sucre i les espècies
Xauen
Ciutat
Capital de la província de Xauen, Marroc.
Situada al SE de Tetuan, a les muntanyes del Rif, és una ciutat santa musulmana, amb dotze mesquites i molts jardins Fundada per Abū Yuma 1471, s’hi refugiaren els moriscs expulsats de la península Ibèrica 1609 Recinte clos als no musulmans, fou ocupada per les tropes de l’Estat espanyol l’any 1920 Centre de l’administració civil de Gomara, l’any 1956 tornà a la dependència del Marroc