Resultats de la cerca

Es construeix el reraltar renaixentista a la catedral de València

L’arquitectura renaixentista predomina a l’església de Sant Martí de València

Centrà la seva activitat a la regió de Girona, especialment a Besalú i, en general, a la Garrotxa Fins fa uns quants anys hom en desconeixia la personalitat, i la seva obra era atribuïda a l’anomenat monogramista català , pel fet que signa algunes de les composicions amb un monograma format per les lletres MTAS El seu estil tingué un primer moment brillant sota el magisteri de Joan de Borgonya, que en aquella època era a Girona A partir d’aleshores, decaigué lentament, i s’abocà a una interpretació de gravats de Dürer i Schongauer, sense deixar, però, d’ésser narratiu, viu i popular…

Desenvolupament enciclopèdic Molt més enllà del que sembla oferir el títol, el marc d’aquesta obra dividida en sis colloquis ultrapassa l’àmbit local i tracta d’aspectes dels Països Catalans, de la Corona d’Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l’època Despuig hi aborda temes tan diversos com l’estructura política de la monarquia espanyola i la incardinació de Catalunya dins d’aquesta, tot denunciant l’ofensiva dels intellectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon d’embocadura aeròfon tipus trompeta Documentat des de la dominació islàmica de la península Ibèrica, es tracta d’una trompeta recta natural de tub, d’un metre i mig de llargada aproximadament Anomenat també nafil moresc , conservà aquest nom àrab a causa de l’ús generalitzat que en feren els moros andalusins per a executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars Fou introduït a Europa pels exèrcits sarraïns i els exèrcits cristians de les croades En un document del 1381 conservat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, Pere IV demana que li…

Hom la troba ja a Egipte, on s’introduí el costum, molt imitat desprès, de fer els petges en forma de potes d’animal El costum d’emprar decoració de temes animals perviu en els exemplars asiris que han restat Grecs i romans empraren ja la cadira en forma de tisora doble o múltiple, que permetia de plegar-la Les cadires medievals conservades tenen generalment un origen monàrquic o eclesiàstic l’anomenada Càtedra de Sant Pere , de pedra, és obra carolíngia Als Països Catalans sobresurten la Cadira de Sant Ramon , de tisora, del segle XII, de la catedral de Roda de Ribagorça, de fusta de boix, i…

Situació i presentació El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca És limitat per la Febró S, Capafonts SE i E, Mont-ral E, de l’Alt Camp, per Vimbodí NE, Vallclara N, Vilanova de Prades NW i en un punt per Montblanc NE, tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant W i SW, del Priorat Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000 m d’altitud El massís, que forma part de la Serralada…

És autor de l’església de Carabaña 1537, potser la primera església columnar a Castella, i de l’hospital de San Juan Bautista, dit de Afuera o de Tavera , a Toledo 1541-51, precedent del purisme d’Herrera

Visqué un temps a Itàlia, servint a l’exèrcit imperial Adjunt de la cort de l’emperador, durant les estades d’aquest a Barcelona formà part de les tertúlies literàries de Joan Boscà El 1546 embarcà cap a Nova Espanya Orientat per Diego Hurtado de Mendoza i sota la influència, sobretot, de Petrarca, d’Ausiàs Marc i de Garcilaso de la Vega, escriví sonets, cançons, epístoles, madrigals entre els quals el popularitzat Ojos claros, serenos , de caràcter amorós, adreçats sovint a una Laura identificable potser amb la noble Laura Gonzaga