Resultats de la cerca

Ha publicat un Essai de bibliographie roussillonnaise de 1960-80 1983, de 1940-60 1969, de 1906-40 1973 i dels orígens al 1905 1976, així com diversos estudis a CERCA, en particular Les origines du papier en Espagne et son évolution en Roussillon 1962 i L’histoire des spectacles cinématographiques à Perpignan 1896-1914 1970

Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a Montpeller, i es dedicà professionalment a l’ensenyament del castellà i del català Exercí als liceus Aragó de Perpinyà, Déodat de Séverac i Joan Amade de Ceret Fou membre de la Societat dels professors de català i dirigí l’escola de català de Ceret i el grup teatral Font-Freda Interessat per la lexicografia catalana del Rosselló, el 1997 publicà un Vocabulari rossellonès que recollia mots i expressions populars i tradicionals del país, acompanyats de la traducció francesa, llibre al qual seguí un recull de Proverbis 1998 amb la…

Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan Publicà una gran quantitat de treballs professionals Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié

Cofundador de l’Institut d’Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels Cahiers du Sud , dedicat a Le génie d’oc et l’homme méditerranéen 1943, on hom troba les tres direccions de la seva obra edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Valéry— i tasca crítica Fragment d’une métaphysique d’oc Els seus reculls poètics Arma de vertat 1962, Vespèr o la luna dels fraisses 1962 i Obra poètica completa 1981, d’escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels càtars i dels trobadors…

Fundà la revista Art et Action , collaborà en diverses revistes, entre les quals Pantagruel  París, i publicà el recull Pourpres et ors Perpinyà 1919 És germà de l’escriptor  Carles Grandó

Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó , neboda del duc de Bar que el nomenà hereu el 1419 Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut 1431 i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya Confirmat en el títol per l’emperador Segimon 1434 fou novament empresonat pel duc El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II morta el 1435, però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar empresonat,…

Fou president de la Unió Francesa per a l’Esperanto i membre de l’Estudiantina de Perpinyà succeïda més tard per la Companyia dels Gais Trobadors, de l’Associació Politècnica i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans 1960-67 També fou un dels fundadors del club El Cenacle 1921, de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans i membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana per la Catalunya del Nord Escriví els llibrets Cours d’initiation à la langue catalane 1967 i Initiation à la littérature catalane 1977 El 1994 rebé el premi Joan Blanca de l’Ajuntament de Perpinyà, i el 2002…

La diputació del General ofereix la corona a Renat I de Provença