Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Carme Mir i Llusada
Modista.
Coneguda pel nom comercial de Carmen Mir Obrí la seva casa el 1940 i durant els anys seixanta i primers setanta fou la creadora d’alta costura que més seguí les tendències renovadores del moment
jam-session
Música
Nom amb què són conegudes les trobades de caràcter informal de músics de jazz en les quals aquests interpreten i improvisen sobre temes diversos sense subjectar-se a cap programació prèvia.
Al marge dels circuits comercials en els seus inicis, tingueren una gran importància com a nuclis de desenvolupament de les idees renovadores del bop els anys quaranta Posteriorment, el terme ha estat aplicat a certes fórmules de concert, generalment en petits locals, en les quals preval l’aspecte competitiu
Mihály Munkácsy
Pintura
Pintor hongarès, figura representativa del realisme crític en la pintura del seu país.
Visqué llargament a París com a artista de renom, però no pogué integrar-se en cap de les tendències renovadores de la pintura moderna Pintava escenes de la vida popular i historicoliteràries, on reflectia les lluites nacionalistes dels hongaresos els anys 1848 i 1849 Mostrà unes grans qualitats colorístiques, especialment en els esbossos
Paul Fort
Literatura francesa
Poeta francès.
Fundà el Théâtre d’Art 1890, sense cap finançament estable, com a reacció enfront del teatre naturalista hi eren escenificades produccions de Rimbaud, de Mallarmé, de Verlaine, de Maeterlinck i d’altres Fundà les revistes “Le Livre d’Art” i “Vers et Prose” 1905 El 1912 fou elegit príncep dels poetes Publicà Ballades françaises 1897 i següents, formalment renovadores Les Chroniques de France , recull de drames històrics en forma de balades dialogades, són escrites en un llenguatge arcaïtzant
Domenico Morelli
Pintura
Pintor italià.
Conreà temes religiosos i d’història, que li valgueren una gran anomenada L’embalsamament de Crist 1872, Torquato Tasso i Eleonora d’Este ambdós a la Galleria Nazionale d’Arte Moderna, Roma Però és en obres menys grandiloqüents on el seu estil es fa més solt i antiacadèmic i esdevé un antecedent de les tendències renovadores de la pintura italiana d’entre segles Nena coll Vetri, Nàpols En la seva darrera etapa fou influït pel fortunyisme
neokeynesianisme
Economia
Corrent de la teoria econòmica, iniciat cap a la meitat dels anys seixanta del segle XX, seguidor de les aportacions de John Maynard Keynes.
En recull sobretot la seva visió de l’equilibri macroeconòmic es distingeix dels seus seguidors immediats, anomenats simplement keynesians , perquè considera que no han mantingut l’esperit i les aportacions veritablement renovadores de Keynes El keynesianisme suposà una alternativa a la visió neoclàssica dominant fins a la Segona Guerra Mundial, sobretot amb referència a la política econòmica en casos de recessió A partir dels anys cinquanta es generalitzaren els intents de síntesi entre ambdues actituds, els més coneguts dels quals són els dels economistes John Hicks, Paul…
Miquel Alzueta i Montalà
Periodisme
Literatura catalana
Poeta i editor.
Tot i que va començar com a periodista cultural i poeta, amb llibres com Amb un paper i un llapis 1979, Fulls i hores 1981, Quinze poemes d’abril 1982, Absència 1982 i L’eterna conversa 1983, encarà la seva activitat com a editor Amb Àlex Susanna, Alfred Sargatal i Ricard Badia cofundà l’editorial Columna 1985, de la qual n’esdevingué director i que es convertí en una de les editorials més dinàmiques i renovadores del final dels anys vuitanta i la dècada dels noranta L’any 2000, juntament amb l’editorial Columna, s’incorporà al grup Planeta Ha collaborat a diversos mitjans de…
,
Martha Graham

Martha Graham
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa nord-americana.
Considerada una de les personalitats més renovadores de la dansa i la coreografia del s XX, el 1927 fundà la School of Contemporary Dance, on formà els membres de la seva pròpia companyia amb la qual desenvolupà i difongué per tot el món les seves concepcions En la dansa, el seu estil volgué ésser una adaptació de gests i de posicions naturals, i en la coreografia introduí escenografies de gran sobrietat La seva obra, que comprèn més de 160 títols, conté, entre d’altres Lamentation 1930, Appalachian Spring 1944, amb música d’ACopland, i Circe 1963 Es retirà el 1964, i el 1969…
Societat Artística i Literària de Catalunya
Agrupació creada a Barcelona els darrers anys del s XIX pels pintors Modest Urgell —que la presidí—, Lluís Graner i Enric Galwey.
Tenia la seva seu a la Sala Parés La integraven artistes, escriptors i colleccionistes pertanyents en general a l’alta burgesia i a la classe militar Enfront de les tendències artístiques més renovadores del Modernisme, agrupà els noms més destacats de l’art català conservador En foren socis, entre altres, Romà Ribera, M Feliu i de Lemus, Soler i de les Cases, Brull, Tamburini, Cusí, Jaume Vilallonga, Baixeras i Ricard Urgell, el seu element més avançat Celebrà exposicions de conjunt anuals des del 1900, en les quals participaren també Carlos Vázquez, Meifrén, ATolosa, BCasas,…
Generació del 51
Música
Expressió utilitzada per T. Marco en la seva Historia de la Música Española per a englobar els compositors espanyols que durant els anys cinquanta assumiren el paper històric d’obertura de la vida musical espanyola tot situant-la al nivell de l’europea.
S’hi inclouen R Barce, J Hidalgo, C Halffter, JM Mestres Quadreny, L de Pablo, J Cercós, X Benguerel, M Castillo i C Bernaola, que foren els músics presents en el primer moment de ruptura Posteriorment se n’hi afegiren d’altres que per data de naixement són de la mateixa generació, però que per diverses raons aparegueren més tard en aquest àmbit progressista de la composició musical Certament, la vida musical a la postguerra espanyola era molt pobra i resclosa, marcada per l’absència de les grans personalitats musicals que eren a l’exili Aquests compositors, llavors molt joves, no es…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina