Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Lerins
Illa
Antic nom de dues illes de la Mediterrània, situades davant de Canes, Provença.
La més petita, actualment Saint-Honoré, fou seu d’un monestir cèlebre, fundat per sant Honorat, vers el 400 Centre cultural important, donà figures com ara Euqueri de Lió, Cesari i Hilari d’Arle, Patrici, apòstol d’Irlanda i Vicenç de Lerins Secularitzat el monestir el 1788, els cistercencs hi renovaren la vida monàstica el 1871
Comissió Bíblica
Organisme catòlic creat per Lleó XIII el 1902 per ‘‘defensar l’ortodòxia i promoure els estudis bíblics’’.
Compost per cardenals i per consultors escollits d’entre especialistes de ciències bíbliques, tingué un període d’una gran activitat els anys 1905-15, caracteritzada per la desconfiança envers la crítica històrica i el Modernisme A partir del 1915 les intervencions foren més escasses i no tan rígides Joan XXIII i Pau VI renovaren aquest organisme amb personal més preparat i obert als corrents i als mètodes moderns d’estudi És vinculada a la Congregació de la Doctrina de la Fe
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Associació de municipis creada al juliol del 1997 pels 118 municipis signants de la Declaració de Manresa.
Vuit anys més tard, en l’assemblea celebrada el 12 de maig de 2005, els socis renovaren els compromisos de sostenibilitat de la Xarxa amb l’anomenada Declaració de Vilafranca En l’actualitat hi ha associades més de 220 entitats locals, que representen el 80% de la població total de Catalunya Entre els objectius principals dels municipis associats hi ha impulsar polítiques locals encaminades cap a un model de desenvolupament sostenible, potenciar el desenvolupament de les Agendes 21 Locals i definir metodologies per a implantar-les
cartisme
Història
Moviment reformista anglès promogut per les classes populars entre el 1837 i el 1848, recolzades en l’Associació de Treballadors de Londres.
El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor El 1838 presentà al parlament una “carta del poble” reclamant el sufragi universal, el vot secret, l’elegibilitat dels no-propietaris, la immunitat parlamentària, la limitació de les legislatures a un any, etc Hi hagué diversos avalots, i el 1839 el parlament rebutjà de prendre-la en consideració El 1842 fou rebutjada una segona petició, i es renovaren els avalots el 1848 els moviments revolucionaris europeus reanimaren els cartistes, però la tercera campanya tampoc no reeixí
bossa nova
Música
Estil musical sorgit de la renovació de la música tradicional brasilera, en especial de la samba, al final dels anys cinquanta.
João Gilberto i Antônio Carlos Jobim, dos dels músics més importants en la definició d’aquest estil, renovaren profundament els ritmes i les melodies de la música tradicional del seu país, mantenint la base popular i potenciant la improvisació Ambdós van diversificar la samba tradicional, incrementant-ne la complexitat melòdica i harmònica, donant més pes a la guitarra i afegint a tot plegat la influència del jazz de la costa oest dels EUA Altres músics importants per a l’evolució d’aquest estil han estat, entre d’altres, Vinícius de Moraes, Baden Powell, Chico Buarque i Maria…
Arrigo Della Rocca
Història
Noble cors de la Cinarca, cap de la facció favorable a la corona catalanoaragonesa, heretada del seu pare Guglielmo Della Rocca (mort el 1358).
El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors…
Domus d’Òdena
Art romànic
Domus documentada el 1187 dins del terme d’Òdena, sempre tinguda pels Ferrer, propietaris de molts altres béns a Igualada i Òdena Primer la tingueren per Guerau de Jorba, el qual, el 1187, va convenir amb Ramon d’Òdena que des d’aquesta domus no es faria mal als Òdena ni als seus sotmesos, i Ramon d’Òdena es va comprometre, per la seva part, a mantenir idèntic tracte amb els estadants de la domus Després, els Jorba cediren els seus drets als vescomtes de Cardona, per la qual cosa el 1229 Guillem de Cardona i Guillem d’Òdena renovaren les convinences de seguretat Pels Cardona…
Club Natació Molins de Rei

Equip de waterpolo femení del Club Natació Molins de Rei guanyador de la Lliga del 1988
Club Natació Molins de Rei
Natació
Waterpolo
Club de natació i de waterpolo de Molins de Rei.
Fundat el 1971, nasqué gràcies a la construcció d’una piscina al municipi l’any anterior El primer president fou Andreu Arriola, sota la presidència de Salvador Felip s’installà el primer globus per cobrir la piscina 1976, i amb Joan Janés es renovaren les installacions i es construí la coberta mòbil 2003 Tingué seccions d’atletisme i de BTT Practica preferentment waterpolo i l’equip femení, que es mantingué a la màxima divisió estatal diverses temporades, es proclamà campió d’Espanya l’any 1988 L’equip masculí absolut fou campió d’Espanya de segona divisió la temporada 2004-05, i en la…
Lluís Maria Millet i Millet
Música
Director i compositor català.
Vida Fill de Lluís Millet i Pagès, es formà a l’Orfeó Català Estudià piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb J Canals, i contrapunt, fuga i orgue, amb VM de Gibert Exercí la docència al Conservatori Superior Municipal de Barcelona La seva etapa de director de l’Orfeó Català 1946-77 es caracteritzà pel sentit de continuïtat, i gran part de la programació es basà en el repertori històric i tradicional de l’agrupació Estrenà el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge 1960 i l’oratori Verge Maria de Manuel Blancafort 1968, i feu conèixer a Barcelona l' Stabat Mater de Francis…
Sant Llorenç del Munt

Conjunt de Sant Llorenç del Munt i el casal del priorat, molt modificat
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical situat en un extrem del terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona), vora el cim del puig de Sant Llorenç
(856 m), a l’inici de les Guilleries.
Reemplaçà l’antic castell de Sant Llorenç 882, que estenia la seva jurisdicció pels termes de Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Folgueroles i part del de Tavèrnoles Quan es desféu aquest primitiu terme, l’església de Sant Llorenç fou donada al monestir de Sant Marçal de Montseny 1067, perquè hi fundés un priorat benedictí Aquesta fundació no es dugué a terme i per això els seus senyors, els Meda i els Vilagelans, dotaren de nou l’església i la renovaren sota la direcció del sacerdot del lloc Ramon Pere 1125, que el 1152 ja s’intitulava prior i restaurador del Munt Des del 1161…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina