Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
presoner de guerra | presonera de guerra
Dret militar
Dret penal
Soldat agafat a l’enemic.
La seva condició jurídica, expressada en les convencions de la Haia 1907 i en les convencions de Ginebra 1929 i 1949, l’incapacita a ésser subjecte de repressió hom ha de respectar la vida als presoners i tractar-los amb humanitat no poden ésser penats en cas d’evasió, sinó solament sancionats hom pot fer-los treballar, sempre que no sigui en operacions militars La darrera de les convencions citades declara la nullitat de les renúncies unilaterals dels belligerants, augmenta les competències de la potència protectora, encarregant-li una intervenció…
Vladimir Stevovski
Voleibol
Jugador i entrenador de voleibol.
Collocador, vestí la samarreta del FK Rabot-nic ki macedoni fins que la temporada 2002-03 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, juntament amb el seu germà Aleksandar, l’any que el conjunt debutava a la Superlliga Referent dins l’equip, hi jugà més de vuit temporades i arribà a ser-ne el capità En el seu palmarès hi figura una Lliga FEV i la Copa FEV ambdues la temporada 2006-07, i un ascens a primera estatal 2012 després que l’equip renunciés de categoria per motius econòmics També exercí d’entrenador del primer equip Amb la selecció de Macedònia arribà al centenar de convocatòries
Michel Amelot
Història
Polític francès.
Després d’ocupar diversos càrrecs a l’administració francesa, el 1705 passà a Madrid com a ambaixador de Lluís XIV prop del seu net Felip V Fou ell qui endegà la política fiscal de l’administració borbònica i inicià una gestió econòmica colbertista El 1707, després de la batalla d’Almansa, fou un dels promotors, juntament amb Melchor de Macanaz, de la política annexionista respecte al País Valencià i a Aragó Deixà l’ambaixada 1709 quan Lluís XIV, arran de la conferència de Geertruidenberg, pretengué que Felip V renunciés a la corona d’Espanya A França encara es feu càrrec del consell de…
Moviment de Defensa de la Terra
Política
Organització política creada el 1984.
Propugnava la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme De caràcter assembleari, el 1987 s’hi produí una escissió del sector provinent del PSAN Els anys noranta entrà en una fase d’hibernació per a impulsar l’Assemblea d’Unitat Popular Reprengué l’activitat a l’inici del segle XXI El 2014, amb l’entrada d’exmilitants de Maulets i altres membres de l’esquerra independentista, s’autodissolgué i es refundà com a Poble Lliure Des d’aleshores collabora estretament amb la CUP, a la qual ha cedit la representació electoral llevat de les eleccions al Congrés dels Diputats de…
Anna Karènina
Novel la de l’escriptor rus Lev Tolstoj, publicada com a fulletó d’una revista, del 1874 al 1877, i com a llibre, el 1877.
És, ensems amb Guerra i pau , una de les obres més extenses i ambicioses de l’autor i clou el període de les seves grans creacions novellístiques S'hi revelen les preocupacions espiritualistes que, poc temps després d’acabar-la, el conduïren a diverses crisis morals Servint-se de l’anomenat realisme psicològic, descriu la societat aristocràtica de l’època i, d’entre una multitud de personatges, en destaca i oposa els d’Anna Karènina i Levin Anna, enamorada de l’oficial Vronskij, abandona marit i fill i es lliura a una passió que no la satisfà i que la condueix al suïcidi Levin, en certa…
Oriolf
Cristianisme
Abat d’Alaó i bisbe intrús de Ribagorça.
Era fill d’Indiscle, senyor de Sopeiva Essent prevere, a la mort del bisbe Ató fou consagrat, probablement per l’arquebisbe d’Auish, com a bisbe de Ribagorça, alhora que l’arquebisbe de Narbona consagrava Odesind com a bisbe de Roda Fidel del comte Unifred I de Ribagorça, aquest obtingué cap al 964 que Oriolf renunciés al bisbat Fou designat com a abat d’Alaó el 969 el succeí el seu germà Apó pels comtes de Ribagorça Unifred, Arnau i Isarn, i beneït pel bisbe Odesind Oriolf tingué un fill, Ennegó, que retingué l’alou de Sant Esteve del Mall, que els comtes havien donat a Oriolf el 964 Aquesta…
Charles Saint-Gelais
Cristianisme
Abat benedictí i bisbe d’Elna.
Era d’una noble família del Poitou Es féu monjo de Cluny i fou nomenat abat de Montierneuf de Poitiers i per raó del càrrec conservador apostòlic de la Universitat de Poitiers el 1461 Nomenat bisbe d’Elna 1470, féu només una curta estada al palau d’Elna 1471-72 durant la qual arreglà algunes reclamacions dels canonges i dels beneficiats de Sant Joan de Perpinyà L’oposició del clergat d’Elna i el fracàs de la política rossellonesa de Lluís XI de França feren que renunciés al bisbat d’Elna 1475 per l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, d’on fou abat i administrador entre el 1475 i el 1481 Se li…
Local Multipoint Distribution Service
Sistema d’accés multipunt que implementa el bucle local d’abonat mitjançant l’enllaç ràdio i evita la instal·lació de cables.
És utilitzat amb llicència per determinats operadors de telecomunicacions Opera en la banda de 27,5 a 29,5 GHz, amb la qual cosa es poden cobrir distàncies menors de 4 km amb velocitats de transmissió elevades Resulta idoni per a la utilització urbana, ja que ofereix serveis de veu i dades al mercat empresarial Amb aquesta denominació també s’engloba el sistema MMDS, que opera a 3,5 GHz A l’Estat espanyol l’any 2000 se'n concediren sis llicències, tres en la banda de 3,5 GHz, que s’adjudicaren a FirstMark Comunicaciones España, Aló 2000 UPC, RSLcom, Hidrocantábrico, Dragados i Abranet Formus…
Mata de Bearn
Història
Comtessa d’Armanyac i de Fesenzac, vescomtessa de Fesenzaguet.
Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, marit de la…
Guillem de Tarragona
Història
Fill hereu del normand Robert Bordet o d’Aguiló i de la seva muller Agnès.
Es casà amb Berenguera El 1149, juntament amb el seu pare, que es titulava príncep de Tarragona, i l’arquebisbe Bernat Tort, signà una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar la ciutat de Tarragona A partir d’aquest moment, a causa de la senectut del seu pare, dirigí la política de la família normanda a Tarragona, cosa que el féu entrar en conflicte amb l’arquebisbe per qüestió de jurisdiccions i dominis 1151 això féu que l’arquebisbe renunciés el mateix any als seus drets sobre Tarragona a favor del comte Ramon Berenguer IV Mort el seu pare 1154/57, Guillem renuncià el títol…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina