Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
reseda
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les resedàcies, d’anuals a perennes, amb fulles enteres, lobulades o pinnatífides, amb flors blanquinoses o groguenques, agrupades en raïms, i amb fruits en càpsula.
marduixí
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les resedàcies, de 10 a 50 m d’alçària, de fulles ovades o lanceolades, algunes amb lòbuls, de flors blanquinoses i molt oloroses i de fruits capsulars.
És una planta de jardí originària de Líbia
pebrots de ruc
Pebrots de ruc
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les resedàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles espatulades o pinnatipartides, de flors blanquinoses, arranjades en raïms, i de fruits capsulars penjants.
Es fa en vinyes, garroferars, vores de camins, etc, a la regió mediterrània
capironat
Botànica
Planta subllenyosa, de la família de les resedàcies, d’una alçada de 30 a 100 cm, de flors blanques agrupades en raïm i de càpsules amb quatre dents.
Viu al litoral mediterrani, i és especialment freqüent a les Illes Balears, a la vora dels camins
gandalla
Botànica
Planta herbàcia d’anual a perenne, de la família de les resedàcies, alta de 20 a 60 cm, amb fulles sobretot pinnatífides, amb flors grogues en raïms llargs i amb fruits capsulars.
Es fa en llocs incultes i pedregosos
galda
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les resedàcies, de tija robusta, amb les fulles enteres i les flors grogues.
Presenta càpsules disposades en raïms espiciformes Creix especialment a les vores dels camins i en llocs ruderals
resedàcies
Botànica
Família de readals integrada per plantes herbàcies o subarbustives, de fulles alternes, simples, lobulades o pinnatífides, de flors zigomorfes, hermafrodites, hipògines i amb els pètals més o menys laciniats, arranjades en raïm, i de fruits capsulars.
Comprèn unes 80 espècies, pròpies de la regió mediterrània i d’altres zones temperades Resedàcies més destacades Reseda sp reseda , enturió Reseda alba capironat Reseda lutea gandalla , reseda groga Reseda luteola galda , gavarró Reseda odorata marduixí Reseda phyteuma pebrots de ruc
Les resedàcies
Resedàcies 1 Pebrots de ruc Reseda phyteuma a planta sencera, de fulles enteres o pinnatisectes i llargs raïms terminals x 0,5 b flor x 3 c pètal, curiosament retallat en lacínies x 3 d fruit capsular, que recorda un petit pebrot x 3 e llavor x 15 Eugeni Sierra Les resedàcies són en total vora de 70 espècies, la majoria incloses en el gènere Reseda En aquest cas i en general a tota la família, es tracta d’herbes i de mates més o menys xerofítiques, pròpies sobretot de les zones mediterrànies —al nostre país n’hi viuen vuit espècies—, bé que algunes són americanes o…
enfloració
Cosmètica
Mètode d’extracció de les essències de les flors basat en la propietat que tenen les substàncies grasses d’absorbir el perfum de les flors.
Les flors separades de la planta s’estenen sobre vidre o tela de cotó impregnats de greix o vaselina pura i tancats per un altre vidre al damunt a còpia de dies el greix es va concentrant en l’essència Hom renova les flors diàriament El greix perfumat pot ésser emprat per a la preparació de cosmètics, directament o bé separant-ne prèviament l’essència amb un dissolvent Les essències obtingudes, com les de jacint, reseda i gessamí, són les més fines, però també les més cares
Els ambients rupestres
Consideracions generals L’hàbitat i les espècies rupestres Els afloraments de roca que constitueixen les cingleres, les agulles, les crestes, les tarteres o les codines són elements que, indiscutiblement, formen part del nostre paisatge N’hi ha prou a pensar en Montserrat o en el Montsec, en el Montgó o en la Serra mallorquina, o en tants d’altres territoris, tots ells caracteritzats per la presència de superfícies de roca que, de manera singular, personalitzen cada un d’aquests paratges I si parlem dels Pirineus, el paper del rocam en la constitució del paisatge és encara més fonamental Per…