Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
matines
Música
En el ritu romà, abans de la reforma del concili II del Vaticà (1970), primera de les vuit hores canòniques de l'ofici diví, corresponent a les primitives vigílies nocturnes.
El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb…
responsori
Música
Cant de la missa o de l’ofici de tipus salmòdia responsorial.
Consisteix en una primera part anomenada resposta, relativament ornamentada, seguida d’un versicle salmòdic i la represa d’una part de la resposta inicial En ocasions se li afegeix la doxologia glòria L’estructura és ternària i té la forma R-V-R o R-V-R-G-R, si hi ha doxologia R responsori V versicle salmòdic G glòria En algunes ocasions, però, s’inclou la resposta completa i fins i tot hi pot haver dos versicles Els textos acostumen a procedir de la Bíblia Existeixen diversos tipus de responsoris el responsori breu, el responsori gradual i el responsori prolix Els darrers, també…
Josep Ponç
Música
Compositor i organista.
Deixeble de Jaume Balius, fou cantor de la capella de la catedral de Girona més tard 1791 fou mestre de capella d’aquesta seu i de la de València 1793-1818 La seva obra té una escriptura polifònica complexa i és fortament influïda per l’italianisme Deixà moltes obres religioses polifòniques misses, motets, vespres, misereres, himnes, tedèums, responsoris, villancicos , lamentacions, salves, rosaris i obertures desenvolupà la forma musical del villancico Es destaquen com a més personals els tretze responsoris de Nadal, la Batalla entre Miguel y Luzbel , de llenguatge…
Francisco Javier García Fajer
Música
Mestre de capella espanyol.
Fou com a infant de cor que rebé la primera formació musical, sota el mestratge de Lluís Serra Més tard, anà a estudiar a Itàlia, possiblement en algun conservatori napolità El 1752 ocupava el càrrec de mestre de capella a Terni Úmbria i el 1756 apareix exercint les mateixes funcions a la catedral de Saragossa, on romangué fins a la seva mort En aquesta seu donà un impuls important al gènere de l’oratori i tingué un especial interès en la reintroducció dels responsoris en llatí durant les celebracions de Nadal per tal de substituir els villancicos , cantats en romanç Tingué com a…
Pere Pasqual Ferreras i Escarràs
Música
Compositor.
De formació autodidàctica, fou mestre de capella de l’església de la Mercè de Barcelona el 1814 És autor dels drames musicals bíblics El hijo pródigo i El sacrificio de Isaac , d’algunes misses, de responsoris, d’un tedèum, de quatre benedictus, de motets, etc
Honorat Verdaguer
Música
Compositor.
Participà en les oposicions a mestre de la capella d’Elx És autor d’obres religioses, responsoris, lamentacions i villancicos Entre aquests darrers es destaquen En los montes y en las brechas , dedicats a l’Assumpció, escrit l’any 1815, per a quatre veus i orquestra
Marco Antonio Ingegneri
Música
Compositor italià.
Fou organista i cantor i, més tard, prefecte de la música de la catedral de Cremona Fou mestre de CMonteverdi Escriví música religiosa i profana, influït per l’estil polifònic de l’escola romana Deixà madrigals a quatre veus i a cinc, responsoris, lamentacions i cançons
Josep Valero i Peris
Música
Compositor.
Autor d’òperes, com Don Alfonso de Ojeda, Angélica 1839 i La esmeralda 1843, estrenades al Teatre Principal de València Compongué una sarsuela en dos actes, Donde menos se piensa 1850, la Canción a don Jaime el Conquistador 1850 i la sarsuela El Cabañal de Valencia 1852 Escriví una Missa de Rèquiem a quatre veus i orgue, villancicos , responsoris, trisagis i goigs
Josep Cau
Música
Compositor.
Fou nomenat mestre de capella a Santa Maria del Mar 1792-1812 Compongué música sacra motets, responsoris i nombroses misses, entre les quals destaca Pastoril 1802 També és autor dels oratoris San Julián 1790, San Miguel de los Santos 1791, Casta Susana 1799, Las dos sillas de San Eloy 1799 i Beato Oriol 1807, estrenat amb motiu de les festes de la beatificació de Josep Oriol
accentus/concentus
Música
Termes amb què, a partir del segle XVI, hom classifica en dos grans grups el repertori del cant pla.
A l’Edat Mitjana, accentus indicava un interval melòdic accent melòdic i concentus l’uníson No fou fins al segle XVI, sobretot per la influència del tractat Ornithoparchus Musicae activae micrologus 1517, que accentus passà a designar les peces de la litúrgia romana en què el celebrant i els ministres usen fórmules simples -com la recitació de les oracions, epístola, evangeli, etc-, en contraposició a concentus , que passà a indicar les peces més desenvolupades de la litúrgia -com antífones, responsoris, etc- reservades als cantors i al cor
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina