Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
cavitat ressonant
Electrònica i informàtica
Espai interior d’una cambra tancada de parets metàl·liques, en què s’estableix un camp electromagnètic ressonant (ressonància) que es manifesta per l’establiment d’ones estacionàries, la longitud d’ona de les quals és de l’ordre de les dimensions lineals de la cavitat.
Hom empra les cavitats ressonants com a circuits oscillants d’hiperfreqüències ones centimètriques atès que les pèrdues són pràcticament negligibles no hi ha radiació cap a l’exterior
hiperconjugació
Química
Fenomen de ressonància que consisteix en el desplaçament dels electrons d’un enllaç σ (C-H) cap a un centre insaturat contigu.
La hiperconjugació pot ésser amb pèrdua d’enllaç quan en la ressonància desapareix un dels enllaços C-H o isovalent quan totes les estructures ressonants tenen el mateix nombre d’enllaços
clistró
Electrònica i informàtica
Tub electrònic emprat per a produir o amplificar oscil·lacions de freqüència molt elevada, basat en la modulació de velocitat dels electrons.
Consta d’un canó d’electrons, dues cavitats ressonants anomenades rumbatrons i un ànode o collector d’electrons El senyal d’entrada és aplicat a la primera cavitat, mentre que per la segona és recollit el senyal de sortida, amplificat Una variant d’aquest tub és el clistró reflex , que consta d’un sol rumbatró, i l’ànode, que fa de reflector, té un potencial negatiu
instrumentació
Tecnologia
Branca de l’enginyeria que estudia la construcció i la utilització d’instruments, o sistemes d’instruments (especialment instruments de mesura) per a detectar, observar, mesurar, analitzar, comprovar, calibrar, controlar i regular fenòmens físics i per a enregistrar, processar i comunicar les dades corresponents a aquests fenòmens.
La importància de la instrumentació dins la ciència i la tecnologia ha d’ésser relacionada amb la importància de la mesura en el mètode científic Malgrat que la mesura de magnituds físiques simples es troba als orígens de la ciència, la instrumentació com a art de mesura precisa és recent Al s XIX, molts dels fenòmens i les magnituds dels quals s’ocupa la instrumentació eren desconeguts o, si més no, mal compresos Una dimensió tan fonamental com el temps era mesurada d’una manera rudimentària amb clepsidres i rellotges de sorra, fins que les observacions de Galileu sobre el pèndol suggeriren…
híbrid de ressonància
Química
Compost que participa de dues o més estructures ressonants (mesomeria).
La Paraula Cristiana
Portada del primer número de La Paraula Cristiana
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada a Barcelona des del 1925 fins al juny del 1936.
Dirigida per Josep Maria Capdevila, l’animador fou Carles Cardó, que en redactava els editorials i alguns dels assaigs més ressonants, com La moral de la derrota , sobre la victòria del Front Popular 1936 Fou la millor plataforma del pensament religiós, obert i intellectual, alhora que tractava des d’una òptica cristiana temes importants de la cultura i de la política Comunisme i collectivisme, dretes i esquerres, els límits de l’ortodòxia, la política estrangera, corrents ideològics i culturals, foren alguns dels seus leitmotive Entre d’altres, hi collaboraren Josep FRàfols,…
magnetró

Vista interior d’un magnetró
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de buit, proveït d’un càtode termoiònic i d’un ànode, cilíndrics i coaxials; aquests creen un camp elèctric radial i, a més, hom hi superposa un camp magnètic paral·lel a l’eix del cilindre.
Els electrons emesos pel càtode, sota la influència dels dos camps esmentats, descriuen trajectòries corbes fins a arribar a l’ànode Ajustant els valors de les velocitats dels electrons i dels camps, hom arriba a aconseguir que aquests descriguin un gran nombre d’òrbites parcials successives i que posseeixin una velocitat modulada a una determinada freqüència En els tipus més corrents de magnetrons, l’ànode és proveït, en realitat, de diverses cavitats ressonants El magnetró, ideat per AWHull el 1921, és emprat per a produir oscillacions de molt alta freqüència microones,…
Joan Baptista Orriols i Comas
Economia
Retòrica
Jurista, economista i orador.
S'inicià com a comerciant i residí alguns anys a Andalusia Es llicencià en dret, a Barcelona, el 1860 Liberal-conservador, entre el 1860 i el 1876 defensà el proteccionisme als debats de l’Ateneu Català, després Barcelonès Professà economia política i dret mercantil en diverses entitats catalanes, entre les quals l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, que presidí Polemitzà amb Moret contra el lliurecanvisme a l’ajuntament d’Alacant Considerat un dels pocs oradors nats catalans, participà en congressos, protagonitzà mítings …
Irvin Kershner
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Es graduà a l’escola de cinematografia de la University of Southern California, i s’inicià com a productor de documentals a l’Orient Mitjà per als serveis d’informació dels EUA Posteriorment passà a la televisió també com a director de documentals i l’any 1958, a instàncies de Roger Corman , dirigí el seu primer film de ficció, Stakeout on Dope Street Seguiren una desena de films de gèneres diversos comèdia, drames, acció, terror The Young Captives 1959, The Hoodlum Priest 1961, pel qual fou premiat al festival de Canes, A Fine Madness 1966, The Flim-Flam Man 1967, Loving 1970, Up the…
Micenes

Micenes La Porta dels Lleons
Ciutat
Ciutat antiga de Grècia, situada a la regió de l’Argòlida, al Peloponès.
És situada a l’encreuament de dues muntanyes que dominen la vall suau de l’Ínac, tancada, a l’W, per l’acròpolis d’Argos i la cadena de cims que amaguen la badia de Nàuplia És famosa per les gestes —àmpliament celebrades en la literatura— dels membres del casal reial dels Atrides, un dels quals, Agamèmnon, participà en el setge i saqueig de Troia com a rei i senyor dels capitosts grecs Existent ja des del 2000 aC, fou la ciutat més important de la Grècia continental entre el 1600 i el 1200 aC, moment en el qual, a conseqüència de les invasions dòriques segons uns estudiosos, o d’esdeveniments…