Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Roque Barcia
Història
Literatura
Escriptor i polític.
Es distingí com a periodista republicà federal a La Democracia , diari de Castelar dirigí La Federación Española i fundà El Demócrata Andaluz , d’idees furiosament antimonàrquiques i anticlericals Després de la revolució del 1868 fou repetidament diputat, i el 1873 es posà al capdavant dels insurrectes cantonalistes de Cadis retuda la plaça, es refugià a França Havent tornat a la península Ibèrica, s’apartà totalment de la política i es dedicà a la redacció del seu Diccionario Etimológico
Manuel Desvalls i de Vergós

Manuel Desvalls i de Vergós
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític austriacista, germà d’Antoni Desvalls i de Vergós.
Començà a combatre a la guerra de Successió com a capità, i més tard fou ascendit a governador de la plaça de Cardona, de la qual fou el defensor el 1714, tot i la caiguda de Barcelona Retuda Cardona 1714, de la qual signà la capitulació , passà a Mallorca i fou governador d’Eivissa i, en capitular aquesta illa, governador de Gaeta Combaté a Hongria contra els turcs com a general, i durant el regnat de Maria Teresa fou nomenat gran camarlenc A diferència de molts altres exiliats mai no reconegué Felip V La seva germana Manuela Desvalls i de Vergós el Poal, Pla d’Urgell final del…
Guillem Castellví
Història
Un dels dirigents de les Germanies de València.
Fill d’un guardador de porcs, anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla , teixidor de llana, de qui prengué el nom El 1519 fou elegit membre de la junta dirigent agermanada dels Tretze Fou un dels ambaixadors prop de Carles V a Molins de Rei l’hivern de 1519-20, i rebé el lloctinent de València Diego Hurtado de Mendoza en la seva entrada a la ciutat 1520 Intentà — en va — l’agermanament de Morella Nomenat 1520 procurador de la Pobla de Vallbona, Benaguasil i Paterna, s’installà a Benaguasil amb la seva família Es passejava sovint per València a cavall, amb patges…
Ardó
Història
Rei visigot, successor d’Àkhila II en els territoris regits per aquest fins el 713.
Hom no en coneix sinó el nom i la durada de set anys del seu regnat, però hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne Després de la defecció d’Àkhila, i continuant l’acció diplomàtica que l’ocasionà, ‘Abd al-'Azīz, fill de Mūsā, el 5 d’abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot Teodomir, que regia l’extrem meridional dels dominis d’aquell Retuda Mèrdia, Mūsā i Tāriq, vers l’agost del mateix any, ocuparen Saragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d’Àkhila i probablement conquerida després de Roderic, però no progressaren més ençà Fou el valí al-…
Moixent
Moixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall alta del riu de Cànyoles (vall de Montesa), que corre estretament encaixat entre la serra Plana, al NE, i la serra Grossa, al SE, que donen lloc a un terreny molt accidentat, amb altures de fins prop de 900 m.
Drenen el terme diversos barrancs afluents del riu de Cànyoles Dues terceres parts del territori són ocupades pel sector forestal boscs de pins 7 000 ha i matollar 2 000 ha L’agricultura és predominantment de secà 4 500 ha vinya 1 500 ha, oliveres 1 000 ha i, en menor quantitat, blat, ordi i ametllers El regadiu 140 ha aprofita aigua de pous i de fonts i és destinat a tabac, blat, hortalisses i arbres fruiters La ramaderia ovina, que havia estat important, és en decadència Les activitats industrials, sobretot les derivades de la fusta, han esdevingut majoritàries i avui ocupen el 51% dels…
batalla d’Almansa

Quadre de Ventura Ligli del 1709 que representa la batalla d’Almansa
© Corts Valencianes
Història
Militar
Acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès Das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Considerada per Frederic II de Prússia com la més científica del segle XVIII, fou la topada entre dos exèrcits d’uns 25000 homes cadascun castellans i francesos pel bàndol filipista, amb una nombrosa cavalleria més d’un terç dels efectius, i portuguesos la majoria, britànics i holandesos pel bàndol aliat, amb cavalleria més escassa L’exèrcit del duc de Berwick , que esperava el duc d’Orleans, cap suprem dels exèrcits borbònics a la península Ibèrica, es trobava al cap d’Almansa, prop del port que separa la Manxa del País Valencià, on fou atacat a primera hora de la tarda del dia 25 d’abril de…
Castell del Catllar
Art romànic
Situació Un aspecte de la muralla del castell, amb una de les grans torres que la flanquegen J Bolòs Les restes de l’antic castell del Catllar s’alcen a la part alta de la vila del mateix nom, en un turó d’uns 59 m, a la riba esquerra del Gaià Mapa 34-17446 Situació 31TCF596598 S’arriba al poble del Catllar, des de Tarragona, per la carretera N-340 que uneix aquesta ciutat amb Barcelona a uns 4,5 km des de Tarragona, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera local TP-2039, degudament senyalitzada, que després d’haver fet uns 7 km, arriba al poble del Catllar AMaM Història Etimològicament…
Balaguer
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, a la riba dreta del Segre. Dalt del turó, l’església parroquial i antiga col·legiata de Santa Maria
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs.
Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori…
Les valls de Ripoll, Camprodon i Ribes
Art romànic
Les valls de Ripoll i Camprodon fins a la incorporació al casal de Barcelona 1111 A partir d’Oliba Cabreta, el Ripollès restà vinculat als comtes de Besalú i no eixí del seu domini fins que, amb la mort del darrer comte, Bernat III, l’any 1111 els estats d’aquest pervingueren al seu sogre el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, en virtut d’un pacte que havien realitzat tots dos, segons el qual si un d’ells dos moria sense fills els seus estats serien heretats per l’altre És a dir, que a partir del dit any 1111 el Ripollès, a l’ensems que el comtat de Besalú, passà a integrar-se als dominis…
Barcelona

Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…