Resultats de la cerca

Estudià a Friburg de Brisgòvia, a París i a Basilea Anà a Itàlia i entrà en contacte amb Lorenzo de Mèdici, alhora que es perfeccionà en l’estudi del grec i de l’hebreu Tornat a Heidelberg 1496 fou preceptor dels fills de l’elector palatí Triumvir de la Lliga Sueca 1502, passà després a Ingolstadt i a Tübingen, on ensenyà fins a la mort Establí per al grec una pronunciació pròpia reuchlinià , diferent de l’erasmiana, i escriví Rudimenta linguae hebraicae 1518 i el tractat De accentibus et orthographia linguae hebraicae 1518 S'ocupà també de les doctrines místiques del judaisme De arte…

Format a Trèveris, Colònia i Heidelberg, fou deixeble de Reuchlin i de Wimpfeling Monjo i abat de Sponheim 1483, hi aplegà una gran biblioteca — al Vaticà des del 1623 — fou també abat de Würzburg Erudit i polígraf, escriví obres d’alquímia i astrologia, bé que és famós com a historiador Catalogus scriptorum ecclesiasticorum, De viris illustribus Germaniae, Chronicon ducum Bavariae , etc

De família noble, abandonà el monestir de Fulda 1505 per portar una vida d’aventurer i dedicar-se als seus estudis Fou partidari d’Erasme i de la nova teologia, i defensà Reuchlin enfront dels dominicans de Colònia Fou un els autors de les Epistolae obscurorum virorum 1516, i ell mateix traduí els seus diàlegs a l’alemany Ajudà militarment Luter i, en ésser derrotats per Carles V, s’exilià a Suïssa

Aquest concebé la idea de fer reviure a Florència l’ Acadèmia de Plató, influït pel platonisme del filòsof grec Geòrgios Gemistós Plēthōn, el qual impartí cursos a la ciutat des de la seva arribada vers el 1348 L’any 1462 encarregà a Marsilio Ficino  la traducció de tota l’obra de Plató i li cedí per a aquest fi la villa de Montevecchio, a Careggi, que fou anomenada Academia per Ficino A partir del 1474 hi tingué lloc anualment una commemoració platònica amb la participació de nou platònics tants com les muses de l’antiguitat, entre els quals Agnolo Ambrogini, dit il Poliziano , Llorenç el…

Format a Pforzheim 1508-10 i a les universitats de Heidelberg i Tübingen i de Wittenberg, on aconseguí els títols de magister artium i de batxiller en teologia, respectivament Renebot de Johannes Reuchlin , des del 1518 fou professor de grec a la Universitat de Wittenberg, on reformà els estudis amb J Burckhardt, donant-los un caire humanístic, i entrà en contacte i amistat amb Martí Luter Respongué amb una Apologia a la primera condemnació de la Universitat de París, i el 1521 publicà els Loci communes rerum theologicarum seu hypotyposes theologicae , que contribuïren a la…

La càbala especulativa , o càbala pròpiament dita l’anomenada pràctica -ma’sīt- degenerà en màgia i ocultisme, disposa d’uns procediments exegètics propis guematria, notarikōn, temurà per a llurs interpretacions del món, del seu origen i dels seus misteris Déu és considerat infinit, principi de totes les coses i desconegut i incomprensible per a les criatures De la divinitat procedeixen per emanació deu atributs, anomenats sefirot L’ànima, emanació d’una sefirà , existeix abans del naixement, té diversos graus i consta d’un element masculí i d’un altre de femení hom admet la metempsicosi…

La seva situació, vora la via fluvial vers l’Europa del nord-oest, l’ha convertida en un important centre de transport i de comunicacions, per on són efectuades des del s XIX una gran part de les exportacions suïsses Com a centre industrial, el seu desenvolupament començà al s XVIII amb la fabricació de teixits de seda, actualment superada per l’obtenció de productes químics CIBA, Sandoz, Geigy, etc i per les indústries alimentària, mecànica, paperera i d’arts gràfiques Les àrees industrials s’estenen al llarg del riu hi són representades les grans firmes industrials europees La situació…

L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha també…