Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
revoltó

Revoltó
Construcció i obres públiques
Peça que, tot restant recolzada sobre les bigues, cobreix l’entrebigat d’un sostre.
revoltó
Transports
Part arquejada o angulosa de la popa d’un vaixell per sobre del timó.
En les embarcacions de fusta, el revoltó és comprès entre la llimera i les gambotes
revoltó

Revoltons
Construcció i obres públiques
Petita volta, de poca llum, que va d’una biga a una altra d’un sostre.
revoltó
Construcció i obres públiques
Cadascun dels motlles corbats de fusta amb els quals hom fa els revoltons.
aplanar els revoltons
Construcció i obres públiques
Reblir els carcanyols del sostre amb materials lleugers i de poca consistència a fi d’obtenir una superfície superior plana, trepitjable, a punt de col·locar-hi el mosaic.
Quan els materials emprats com a revoltó com passa amb la major part dels revoltons prefabricats o amb moltes bigues ceràmiques no presenten cercanyols per a reomplir, l’operació d’aplanar consisteix a estendre una capa de morter de ciment sobre el forjat del sostre per a deixar-lo pla i omplir les clivelles que apareixen entre els elements que constitueixen el forjat
Lluís Muncunill i Parellada

La masia Freixa de Terrassa, obra de Lluís Muncunill i Parellada (1907-10)
JoMV (CC0)
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic Casa de la Ciutat, 1900-03 o romànic Escola Industrial, 1901 El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner casa Baltasar Gorina, 1902, que alternà amb obres d’influència floralista casa Barata, 1905 Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc ellíptic, allunyat de tota referència decorativa masia Freixa, 1907-10 Per la seva tardana incorporació al…
solera
Construcció i obres públiques
Sostre pla, format per dos o tres gruixos de rajols posats horitzontalment, sense fer revoltó.
Arquitectes i fourieristes
Els tèrmits són insectes socials Un niu de tèrmits és fundat per una parella de reproductors alats que generen una família de fills estèrils mascles i femelles que treballen junts a l’hora de recollir i distribuir el menjar, d’ocupar-se de les postes i de les cries, i de construir i defensar el niu Hi ha treballadors i també soldats especialitzats en la defensa, a qui els treballadors posen el menjar a la boca Un niu de tèrmits és una espècie de ‘persona jurídica’ que construeix el seu propi complex habitacle Per això val l’analogia els tèrmits són arquitectes d’esperit fourierista… Els…
Torre dels Frares (Fraga)
Art romànic
Situació Edifici que fou una possessió tradicional dels templers i, més tard, dels hospitalers, traslladat del seu indret originari el 1972 per exigències del traçat de l’autopista A-2 ECSA - J Bolòs La torre dels Frares, coneguda també com l’almúnia dels Templers, és situada al sud de la vila de Fraga, gairebé al límit amb el terme de Torrent de Cinca Mapa 31-16 415 Situació 31TBF773973 Per a arribar-hi des de Fraga cal agafar la carretera N-II en direcció a Mequinensa, i uns quants metres abans d’arribar a l’entrada de l’autopista A-2, hom veu a mà dreta la torre dels Frares JRG Història L’…
Sant Genís de Taradell
Art romànic
Situació Planta, a diversos nivells i a escala 1200, del campanar J Sarri Situada al mig de la vila de Taradell, formant part del conjunt parroquial, amb la capella de Santa Llúcia i el castell dels Vilademany, l'església de Sant Genís de Taradell determina aproximadament el nucli de Taradell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 40,8 —y 36,4 31TDG 408364 Des de Barcelona per la N-152 de Barcelona a Puigcerdà, en arribar a Tona cal agafar la carretera de Balenyà i des de Balenyà la carretera directa a…