Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
caftà
Indumentària
Capa llarga, d’origen oriental, oberta per davant i amb amples mànigues, portada generalment sense cenyidor.
Confeccionada amb teles ricament brodades, sovint era folrada amb pells
Melpomene
Música
Una de les nou muses, filles de Mnemòsine i de Zeus, considerada protectora de la tragèdia.
Se la representava com una donzella vestida ricament, amb ceptre, corona, un punyal i calçant uns coturns, sabates destinades a augmentar l’alçada dels actors i que més tard foren símbol de la tragèdia
frontal
Música
Part estructural de la caixa dels cordòfons de teclat, formada per una taula de fusta situada perpendicularment sobre el teclat, amb una llargada igual a la d’aquest i una alçada limitada per la tapa de l’instrument.
Aquesta peça, generalment desmuntable, té com a funció tancar i protegir l’espai, anomenat secret, que conté els mecanismes accionats des del teclat i la part inferior del claviller La seva funció acústica, en canvi, és limitada a causa de la seva posició de proximitat al teclat Sol estar ricament ornamentada amb marqueteria i decoracions diverses Als clavicèmbals i fortepiani sol aprofitar-se per a gravar-hi les inscripcions referents a la marca o al constructor
ambó
Art
Trona elevada, de pedra o de fusta, que hi ha als extrems del presbiteri d’algunes esglésies.
Sembla que és originari d’Orient Un dels més antics prové de Tessalònica s V i es conserva a Istanbul L’ambó del bisbe Agnello 556-569, de Ravenna, segueix el model bizantí, el qual tingué una certa difusió a Itàlia Per llur importància litúrgica els ambons eren ricament ornamentats, sobretot amb temes zoomòrfics o lineals, i més rarament amb figures, i alguns exemplars eren de gran monumentalitat ambó de Sant Marc de Venècia, s XI, inspirat en el de Santa Sofia de Constantinoble, amb dos pisos i cúpula A la basílica de Barcelona se'n conserva un del s VI
teatre romà de Cartagena

Teatre romà de Cartagena
santiago lopez-pastor (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Teatre romà de grans dimensions, construït a l’antiga ciutat de Cartago Nova (Cartagena, Múrcia).
Es tracta d’un dels més grans i més ricament decorats de la península Ibèrica Construït al final del segle I aC, fou excavat quasi totalment a la roca mare Tenia capacitat per a 6000 espectadors i es mantingué en ús fins el segle III dC, en què fou construït un mercat al damunt, reutilitzant una part dels materials arquitectònics Posteriorment, l’edifici fou abandonat i quedà amagat, de manera que se'n perdé el record Quan fou descobert, el 1998, no quedava cap constància de la seva existència La seva restauració, conclosa el 2008, anà acompanyada de la construcció del Museo del…
Joan Jofré
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor occità establert a València des de la fi del s XV, on s’aveïnà el 1506.
Actuà del 1502 al 1530 prop de la meitat de la seva nombrosa producció fou de caràcter religiós i d’autors locals se'n destaquen La vida de Santa Magdalena en cobles 1505, de Jaume Gassull, i la Vida de Santa Caterina de Sena 1571, ricament illustrats, així com el Blanquerna 1521, de Ramon Llull, primera edició de l’obra Per a la generalitat de València edità els Furs de Montsó del 1501, i per a la Universitat, acabada de fundar, la gramàtica de Nebrija 1518 i els comentaris de Joan de Salaia al tercer volum de les Sentències 1530, la seva darrera impressió coneguda L’any següent…
Stevan Stojanovic Mokranjac
Música
Compositor serbi.
Feu els estudis musicals a Munic amb J Rheinberger i E Sachs, i després els perfeccionà a Roma, amb Parisotti, i a Leipzig, amb S Jadassohn i C Reinecke Des del 1887 fins a la seva mort dirigí a Belgrad la Societat Coral Impulsà la creació de l’Escola Musical Sèrbia, que avui duu el seu nom Com a etnomusicòleg, compilà nombroses melodies populars, sobretot de Macedònia i també de Kosovo i Montenegro És tingut per un dels màxims exponents de la música sèrbia per la seva contribució a l’establiment d’un llenguatge nacional específic, de base folklòrica, però alhora de formes clàssiques en l’ús…
Santa Maria de Goscons

Fragment del retaule gòtic de Santa Maria de Goscons
© Josep Regas Ardevol
Capella
Capella romànica del segle XI que presidia la quadra de Goscons, al municipi d’Arenys de Munt.
S’hi venerava la Mare de Déu de Goscons, una talla de fusta policromada que representava una verge bruna sedent amb l’infant Jesús a la falda, ricament vestida i coronada L’obra, d’un marcat hieratisme, era possiblement de mitjan segle XII Desaparegué al principi del segle XIX, quan les tropes napoleòniques cremaren la quadra de Goscons i la capella Com la majoria de les verges trobades, segons la llegenda fou descoberta per un pastor en una cova del pla de les Bruixes, a Vallgorguina, on fou amagada perquè no caigués en mans sarraïnes El seu aplec se celebrava el 8 de setembre A la capella…
goja
Folklore
Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca.
És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina