Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
rizoma
Rizoma (gingebre)
© Fototeca.cat
Botànica
Tija subterrània.
Els rizomes s’assemblen a les arrels, però tenen una estructura histològica típicament caulinar, emeten branques i gemmes i no tenen caliptra Els rizomes generalment són propis de plantes vivaces, que perden les parts aèries a l’estació freda
rizoma
Arquitectura
Imatge descriptiva d’un model epistemològic caracteritzat per l’absència de centre i jerarquies, per la interrelació entre els seus elements i pel seu desenvolupament orgànic, i que, per extensió, descriu també formes i fenòmens arquitectònics.
Per analogia del terme botànic que es refereix a la tija subterrània, el terme rizoma s’ha estès en diverses disciplines des que els filòsofs Gilles Deleuze i Felix Guattari l’encunyaren com a metàfora a la dècada dels anys setanta del segle XX per proposar un nou model epistemològic En disciplines com l’arquitectura i l’urbanisme el terme ha aconseguit una notable influència, i serveix per a anomenar i caracteritzar formes i tipus de creixement orgànics basats en l’extensió indefinida i complexa de construccions o fenòmens Hom ha considerat rizomàtics, per exemple, els processos…
camamilla de muntanya
Camamilla de muntanya
Simonjoan (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de rizoma perenne, tija ascendent i fulles lanceolades, dentades, i flors en capítols blancs, reunides en corimbe simple.
Viu en prats i llocs humits del Pirineu Hom en feia servir el rizoma polvoritzat com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap
alpínia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les zingiberàcies, que posseeixen rizoma, originàries del sud-est asiàtic i de les illes de la Sonda.
L' A officinarum i l' A galanga , de flors i fullatge vistosos, són conreades com a ornamentals i també per causa de llur rizoma, que és anomenat, com elles mateixes, galanga, i és emprat com a condiment
borró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma horitzontal i tiges dretes, de 50 a 100 cm, fulles llargues, cargolades i junciformes, i flors en panícula cilíndrica, llarga, d’un blanc groguenc.
Viu a les dunes i platges del litoral, on, gràcies al seu rizoma, resisteix bé el moviment de la sorra ha estat molt emprada en la fixació de dunes
cargola de Montserrat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 10 cm d’alçada, amb rizoma llenyós d’on parteixen nombroses fulles molt dividides, piloses i blanquinoses per sobre, amb flors rosades, més petites que en la cargola.
És inodora, i viu a les escletxes dels conglomerats, principalment als de la part alta de Montserrat Hom atribuïa a la decocció del rizoma nombroses virtuts curatives
bistorta
bistorta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de rizoma gruixut i carnós, doblegat en forma de S, de tija simple, de 20 a 60 cm, amb fulles basals peciolades i ovatooblongues, i espiga terminal compacta, de flors roses.
El rizoma, ric en tanins i midó, és un bon astringent, emprat en forma de maceració en aigua, per a rentats, o en vi, contra diarrees, etc Viu als prats d’alta muntanya
àrnica
Botànica
Herba perenne de 30-35 cm d’alçada, amb un petit rizoma del qual arrenquen una roseta de fulles rígides i aspres i una tija pilosa, acabada en un capítol groc, solitari, d’uns 7 cm de diàmetre.
Habita els prats subalpins de sòl àcid dels Pirineus i d’una gran part de l’Europa humida Amb les flors, riques en una substància complexa, l’arnicina, hom prepara la tintura d’àrnica El rizoma conté substàncies diferents i ha estat emprat també en medicina És una planta igualment conreada en sòls àcids de regions humides
canya
canyes
© Xevi Varela
Botànica
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).
Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc
bananer
Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65…