Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
begònia
Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.
Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses…
protoarticulatals
Paleontologia
Botànica
Ordre d’esfenòpsids fòssils, propis del període devonià.
Eren plantes arbustives, a penes articulades, rizomatoses, de tiges estèrils amb fillomes estrets, dicòtoms i verticillats, i de tiges fèrtils amb esporangis
zingiberàcies
Botànica
Família d’escitamínies que consta d’unes 1.500 espècies tropicals, pròpies sobretot del sud i el sud-est d’Àsia.
Són herbes rizomatoses o tuberoses, de fulles embeinadores, ligulades i de limbe lanceolat, de flors zigomorfes, comunament hermafrodites, trímeres, de periant doble, monandres, proveïdes d’un label format per estaminodis, i disposades en inflorescències, i de fruits en càpsula loculicida o en baia Llurs rizomes, que sovint són espècies, contenen olis essencials Zingiberàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alpina sp alpínia Alpinia officianrum , A galanga galanga Curcuma longa cúrcuma Elettaria cardamomum cardamom Zingiber officinale gingebre
Les esmilacàcies
Liliàcies 1-5 i esmilacàcies 6 1 Galzeran Ruscus aculeatus a aspecte general amb flors i fruits sobre els fillocladis x 0,5 b flor femenina x 3 c flor masculina x 3 2 Esparreguera boscana Asparagus acutifolius a aspecte general x 0,5 b detall d’una flor ix 3 3 Esparreguera de gat Asparagus albus a aspecte general x 0,5 b branqueta amb flors x 1,5 c detall d’una flor x 3 4 Raïm de guineu Paris quadrifolia a aspecte general x 0,5 b fruit x 2 5 Segell de Salomó Polygonatum odoratum aspecte general de la planta amb flors i fruits x 0,5 6 Arítjol Smilax aspera a aspecte general amb…
espartina
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les gramínies, rizomatoses i atofades, amb espigues agrupades en raïms.
Solen formar prats costaners, especialment al litoral atlàntic
victòria
Botànica
Gènere de plantes aquàtiques, de la família de les nimfeàcies, perennes, rizomatoses, de fulles flotants molt grosses i de flors blanques o roses.
Són nadiues de l’Amèrica del Sud La més coneguda és la Victoria regia del nom de la reina Victòria d’Anglaterra, que ha donat nom a tot el gènere
eriòfor
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, rizomatoses i graminiformes, de la família de les ciperàcies, de flors hermafrodites amb nombrosos pèls acrescents, cotonosos en les llavors.
Viuen en torberes i terrenys humits àcids
nimfea
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes aquàtiques rizomatoses, de la família de les nimfeàcies, de fulles flotants o parcialment emergides i de flors blanques, grogues o de color de rosa.
Algunes espècies són conreades en jardineria
marsileàcies
Botànica
Família d’hidropteridals integrada per unes 70 espècies de falgueres aquàtiques o hidròfiles, rizomatoses, de fulles filiformes o quadrifoliolades i d’esporocarps sovint pedunculats, els quals contenen megasporangis i microsporangis.
esparreguera
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les liliàcies, d’herbàcies a arbustives, dioiques o polígames, rizomatoses, de fulles esquamiformes inconspícues, a l’axil·la de les quals neixen cladodis, òrgans fotosintetitzadors d’origen caulinar.
Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus , de 50 a 100…