Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
roccel·làcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les grafidals de tal·lus fruticulós i d’estructura radiada i amb gonidis dels gèneres Trentepholia Roccella principalment.
Consta d’unes 40 espècies, pròpies sobretot de regions càlides
líquens
Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…
orxella
Micologia
Liquen fruticulós, de la família de les roccel·làcies, recobert de pruïna blanquinosa, amb apotecis laterals, negres i sobresortints.
Viu sobre roques a les costes mediterrànies
Les opegrafals
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…
tornassol
Química
Pólvores blaves, solubles en aigua, que hom obté per tractament amb amocíac de diversos líquens de la família de les roccel·làcies i de les lecanoràcies, i posterior fermentació.
El tornassol té la propietat d’adquirir una coloració vermella en pH àcid, fet pel qual és emprat com a indicador àcid-base amb un interval de viratge que va de pH 4,5 a 8,3 Hom sol emprar-lo tant en solució aquosa tintura de tornassol com impregnant un paper reactiu paper de tornassol