Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
muntanyes Rocoses

Vista aèria de les Muntanyes Rocoses a l’estat de Colorado (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant plegaments…
febre de les muntanyes Rocoses
Patologia humana
Malaltia infecciosa de la regió de les muntanyes Rocoses que ocasiona hipertèrmia, erupció de taques vermelles i símptomes mentals.
És causada per la Rickettsia rickettsi i és transmesa per paparres l’àcar Dermacentor andersoni
cistoseira
Botànica
Gènere d’algues brunes, de l’ordre de les fucals, abundants a la zona litoral, on formen mates robustes, còniques, de color verd d’oliva, groguenc o irisat, fixes a la roca per un disc basal.
Solen presentar aerocists Són els feòfits més freqüents a les costes catalanes rocoses i al varec que s’hi acumula
morònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, molt pròxima a la dels serrànids, però dels quals es diferencien per presentar sempre dues aletes dorsals, el preopercle dentat i una coloració grisa dominant.
Són bons nedadors i habiten a les costes rocoses, les platges o els ports així com a les aigües salabroses dels estuaris Les espècies més característiques dels Països Catalans són la baila i el llobarro
axinel·la
Zoologia
Gènere d’esponges arborescents de la classe de les demosponges, que tenen espícules silíciques i viuen a la mar, a una profunditat mitjana.
L’espècie A damicornis és de color daurat i de forma ramificada pot atènyer fins a un metre d’altura viu en fons de corall o en parets rocoses ombrívoles L’espècie A verrucosa és similar a l’anterior i serveix de suport a una anemone incrustant
Victòria

Els Dotze Apòstols, conjunt de formacions rocoses del litoral de l’estat de Victòria, al sud-est d’Austràlia
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Estat del SE d’Austràlia.
La capital és Melbourne Consta d’una plana litoral interrompuda per suaus ondulacions, una zona muntanyosa 1 000-2 000 m, al S de la Great Dividing Range, i al N la plana del Murray Té un clima temperat humit al litoral i més sec a l’interior Malgrat que només té 19,7 h/km 2 1995, és l’estat més dens d’Austràlia Gairebé les tres quartes parts de la població es concentren a la capital Hom hi conrea blat i civada, amb rendiments molt elevats A les ribes del Murray el regadiu permet el conreu de taronges i vinya És un productor important de fruita en conserva, destinada a l’exportació, i de…
vall de Côa
Jaciment arqueològic
Jaciment d’art rupestre paleolític del NE de Portugal.
Gravat d’un cavall de la vall de Côa Porto Convention and Visitors Bureau CC BY-NC-ND 20 Descobert el 1994, es tracta d’un important jaciment a l’aire lliure, amb una extensió de 17 km 2 , 194 roques gravades i més de 2000 figures Els gravats estan situats en parets rocoses verticals d’esquist de la vall del riu Côa i els seus afluents Les representacions són sobretot de cavalls, toros i cabres, i hi ha alguna figura antropomorfa
depressió de les Aleutianes
Meteorologia
Àrea ciclonal, part de la faixa de baixes pressions subpolars de l’hemisferi nord, ocupada per una massa d’aire humit i relativament calent en comparació amb l’aire àrtic de latituds més altes.
No és pas un centre d’acció estacionari, sinó més aviat una sèrie de depressions migratòries interrompuda per alces de la pressió A l’hivern, quan és més marcada, acanala les pertorbacions des de les costes japoneses i siberianes cap al Canadà i la regió dels Grans Llacs provoca pluges intenses a la franja costanera pacífica de l’Amèrica del Nord, en modera la temperatura i, si aconsegueix de traspassar les Rocoses, envia el chinook damunt les planes de sotavent A l’estiu l’expandiment de l’anticicló de les Hawaii la fa imperceptible aleshores, a la Califòrnia mediterrània les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina