Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
flor de Sant Joan
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les compostes, de 10 a 30 cm d’alçària, de fulles molt estretes i de capítols grocs.
Creix en matolls i en rosts secs
farigola d’Eivissa
Farigola d’Eivissa
juancalvo (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Mata ericoide, de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, de fulles aciculars, petites, rígides i fasciculades, i de flors purpúries.
Creix en rosts secs i erms de les Illes Balears
ruda llinosa
Botànica
Planta herbàcia perenne, subllenyosa, de la família de les rutàcies, de 15 a 40 cm d’alçada, de fulles lanceolades o linears, alternes, d’inflorescències cimoses, de flors grosses, amb cinc pètals grocs, i de fruits capsulars.
De distribució iberomauritànica, habita prats secs, rosts assolellats i terrenys guixencs
matablat
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 10 a 40 cm d’alt, de fulles espatulades i més o menys lobulades, de flors blanques o violàcies, arranjades en raïm, i de fruits en silícula.
Creix en camps de cereals i en rosts secs, sobre substrat calcari
vall de Carlat
Nom que pren la vall del Ter prop de la seva capçalera, aigua avall de l’estret de Morenç, al peu del Gra de Fajol, on rep, per la dreta, la coma de l’Orri, fins al poble de Setcases.
Els seus vessants rosts són coberts de boscs baga de Queràs a la dreta i bosc de la Xoriguera a l’esquerra
gespet
Geobotànica
Comunitat vegetal dominada pel gesp.
És un prat ras propi dels vessants rosts i assolellats de l’alta muntanya pirinenca, on forma graonades característiques a causa dels fenòmens de solifluxió
lleterassa
Lleterassa
zanskar (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les euforbiàcies, d’1 a 2 m d’alçària, laticífera, de fulles lanceolades enteres i de flors en inflorescències umbel·liformes.
Es fa en roquissars i rosts del litoral mediterrani, i, dins el litoral català, únicament al Rosselló, al cap de Creus, a Mallorca i a Menorca
ruda
Llavors de ruda
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.
Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat
coronil·la
Botànica
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans 10-50 mm viu a la terra baixa, en brolles…
Torre-xiva
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, dins la zona de llengua castellana del País Valencià.
S'estén a banda i banda del Millars, entre els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà, al S, i la solana de Lludient, al N ja a la vall del riu de Vilamalefa El 54% de la superfície del terme 650 ha és de muntanya i garriga poc productiva Hi ha més de 200 ha de bosc de pins i de carrasques Al secà hom conrea 330 ha de garrofers, oliveres, vinya i ametllers Hi ha 16 ha de regadiu a la vora del Millars El poble 98 h 2006 és situat a la vora esquerra del riu, amb carrers estrets i rosts L’església parroquial Sant Roc, d’una nau petita i amb un altar barroc, fou agregada a…