Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
les Rouredes
Sector o indret
Indret dels municipis de Montferrer i Castellbò i les Valls d’Aguilar (Alt Urgell).
serra de Bellmunt
Vista aèria de la serra de Bellmunt
© Fototeca.cat
Serra
Serra situada al nord de la plana de Vic, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…
melcoratge de bosc
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les euforbiàcies, pubescent, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles ovades i crenades de flors femenines pedunculades i de càpsules pubescents.
Creix en rouredes i fagedes
bolet de cabra
bolet de cabra
Eva Skific (Evica) (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret gris oliva, tirant a violeta o a torrat, de 4 a 10 cm de diàmetre, amb làmines de color d’ocre, molt separades, peu allargat i llet blanca i molt picant.
Creix en avellanoses, rouredes i fagedes
Sarreaus
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, drenat pel riu Limia, al SW de la serra de San Mamede.
Hi abunden les rouredes L’economia és agrícola i ramadera
curraià
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les orquidàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles paral·lelinèrvies lanceolades i de flors purpúries aplegades en raïms laxos.
Viu principalment a les rouredes seques, i vol terreny calcari
farinera
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de color blanc i d’olor lleugerament pútrida, de barret carnós, gruixut, de 10 a 20 cm d’amplària, sovint amb parracs cotonosos i farinosos al marge, i de cama voluminosa amb un anell membranós fugaç i amb una volva ocràcia persistent.
Es fa en pinedes, alzinars i rouredes, sobre substrat calcari És comestible
boixeda
Geobotànica
Comunitat vegetal en la qual domina el boix, bé que hi solen abundar també arbusts caducifolis.
Les boixedes solen substituir, en sòls calcaris o almenys no àcids, rouredes destruïdes per l’home
corner
Botànica
Arbust, de la família de les rosàcies, de fulles caduques el·líptiques, serrades i llanoses pel revers quan són tendres; de flors blanques, aplegades en raïms terminals pauciflors, i de fruits pomacis petits, globulosos, blaus negrosos.
És planta de les rouredes seques submediterrànies, i abunda sobretot a la muntanya mitjana, en terrenys calcaris
flota d’alzina
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 15 cm d’alt de color groc, però falb o bru al centre del barret, el qual presenta una gran quantitat de metxes falbes o brunes.
La carn, de color blanc, no és hidròfana Es fa en alzinars i rouredes, on forma flotes denses