Resultats de la cerca
Es mostren 1980 resultats
síntesi
Lògica
Procés de la investigació, del coneixement, etc, contraposat al de l’anàlisi, i consistent en la unió d’elements que eren o han estat separats i en llur integració en un tot o unitat superior.
Caracteritzable cartesianament com a progressiu trànsit del simple al complex, la síntesi és en Kant l’essència mateixa del coneixement síntesi a priori és, així, l’acte de la consciència com a unificació de les dades sensibles per les formes pures de la intuïció espai i temps, com a unificació de les intuïcions sensibles per les formes pures de l’enteniment categories i com a unificació —ni que sigui sols regulativa— dels conceptes mitjançant les idees de la raó ideals transcendentals A partir tant de la concepció kantiana com de la idea mateixa de síntesi…
síntesi
Física
Reconstrucció d’un color determinat a partir dels colors dits primaris o fonamentals.
La síntesi pot ésser additiva o subtractiva color
síntesi
Electrònica i informàtica
Comunicació
Reconstrucció de la imatge de televisió que té lloc a la recepció a partir dels senyals rebuts procedents de l’emissora on ha estat feta l’anàlisi de la imatge.
síntesi
Combinació dels elements d’un tot després d’haver-los separats per mitjà de l’anàlisi.
síntesi
Química
Formació de certs composts per la unió de composts més simples o de llurs elements.
síntesi
Gramàtica
Combinació d’un radical i dels elements flexionals en un sol mot variable.
síntesi
Combinació d’elements separats formant un tot (oposat a anàlisi).
síntesi orgànica
Química
Part de la química orgànica que tracta de la preparació de molècules complexes a partir de substrats més simples.
Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de…
síntesi asimètrica
Química
Cadascun dels procediments sintètics que, partint d’un substrat no quiral, condueixen a un producte quiral (quiralitat).
El concepte de síntesi asimètrica fou introduït per WMarckwald l’any 1904, i aquest camp ha adquirit cada vegada més importància per la seva aplicació a la síntesi de productes naturals òpticament actius El pas fonamental d’una síntesi asimètrica consisteix en una inducció estereoselectiva en un entorn dissimètric, el qual pot ésser un àtom de carboni asimètric, veí o pròxim, o bé un catalitzador, un suport o un dissolvent quirals externs, i en resulta la formació predominant d’un dels enantiòmers
síntesi acetilacètica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió de l’acetilacetonat d’etil o d’un derivat monoalquilat seu, d’acord amb l’esquema El trencament del cetoèster així format pot tenir lloc per dos procediments diferents A més de la hidròlisi i posterior descarboxilació, que condueix a l’obtenció de cetones alquilmetíliques, on el procés global representa l’acetonilació de la resta R´, hom pot, mitjançant un tractament bàsic, fer la transformació inversa a la condensació de Claisen, la qual cosa permet d’obtenir àcids carboxílics síntesi malònica i representa formalment la…