Resultats de la cerca

Assistí un net de Joan I i la vescomtessa de Castellbò En temps de Pere III comprà la plaça de carceller de la cort del veguer de Barcelona un any després en vengué la meitat i guanyà el cinquanta per cent El 1385 fou ferit a Castelló d’Empúries en la lluita del rei contra el comte Joan d’Empúries

De família de juristes, escriví, al voltant del 1644, un recull de poesia religiosa en llengua catalana, titulat Lires a Nostra Senyora del Carme Es casà el 1652 amb el jurista Francesc de Blanes i Ros

De família de juristes, publicà un poema religiós en llengua catalana, titulat Lires a Nostra Senyora del Carme , en els preliminars del Fènix català de JE ↑ Estrugós

Era fill de Francesc de Sagarriga i de Vilarig, senyor de Creixell, Pontós i Borrassà, i de Clara de Pau, castlà del castell de la Garriga, del municipi de Viladamat Alt Empordà i partidaris de la reina Sibilla de Fortià Fou bisbe de Lleida del 1403 al 1407, en què el papa Benet XIII el féu arquebisbe de Tarragona Des del 1406 secundà els esforços de Jaume de Prades i d'Arenós per posar fi al Cisma d’Occident Mantingué la mateixa posició al concili de Perpinyà 1409 Fou un dels més actius i moderadors en el parlament català de l’interregne 1410-12 Estengué la seva acció…

Tercer comte de Creixell, senyor de Pontós, Borrassà, Romanyà de Besalú, Vilamorell, la Pobla de Pontós, Sant Miquel de Cavallera i Ordis Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729 i hi llegí interessants treballs, com un comentari en català de les obres de Tàcit 1735 i Variedad que se halla entre los autores que hablan del origen y nombre de Cataluña 1830, continuat per Orígenes históricos de Cataluña El 1762 fou elegit director de l’Acadèmia

Procurador reial de Rosselló 1442 i capità del castell de Perpinyà 1430, càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d’Oms i de Saga En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer V d’Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d’auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona 1462 Durant l’ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d’una revolta rossellonesa contra França

El seu net i tercer comte fou l’erudit Joan de Sagarriga i de Reard Passà als Borràs, valencians, i als Cebrián

La relació amb el bisbat fou molt duradora Guillem de Vilamarí , cavaller, tenia en feu l’església de Sant Esteve d’En Bas 1226 Bernat de Vilamarí fou bisbe de Girona, i anà al concili de Viena del Delfinat, on morí 1312 El succeí en la mitra el seu nebot Guillem de Vilamarí , abat de Sant Feliu de Girona mort el 1318 Berenguer de Vilamarí mort el 1305 és conegut com a capità d’una galera de la Companyia Catalana, l’única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer d’Entença Ramon de Vilamarí rebia delmes d’Argelaguer, Tortellà, Boadella, Peralada, etc 1311-20 Guillem de Vilamarí i…

Fou un dels principals caps de la primera revolta dels Forans de Mallorca Per l’agost del 1391 havia estat un dels instigadors del saqueig del call de Palma, que precedí la rebellió Fou empresonat i esquarterat poc temps després per ordre del lloctinent Francesc Sagarriga