Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
sagramental
Història
Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament i per això anomenada sagramental a Catalunya des d’almenys el 1257.
Els compromesos en el sagramental eren convocats, en cas de perill, en forma d’host, a so de corn, repic de campanes o toc de trompeta, és a dir, sometent, mot aquest que al s XVI tendí a prevaler i a substituir el de sagramental A la nit, la convocatòria era feta mitjançant farons encesos a les torres més altes El primer sagramental fou jurat el 1257 pels pobles del pla del Llobregat comprenia Sant Boi, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Climent, Sants, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Sant Vicenç dels Horts, Santa Creu d’Olorda, Molins de Rei,…
sagramental
Cristianisme
Cadascuna de les accions, ritus, objectes, pregàries, etc, instituïts i aprovats eclesialment a imitació dels sagraments i que produeixen efectes espirituals per intercessió de l’Església.
Anomenats fins al s XIII sacramenta minora , el ritual els classifica en consagracions forma solemne que acompanya certs ritus i se serveix de la unció, benediccions constitutives que adscriuen una persona o cosa a l’àmbit sagrat i benediccions d’invocació amb les quals hom demana el favor diví sobre persones o coses
sagramental
Escàndol, esvalot, conjunt de gent que crida o es baralla.
carta de Comunió i Amistat
Història
Nom donat al privilegi atorgat el 1257 per Jaume I a la ciutat de Barcelona, conjuntament amb la reorganització del govern municipal, pel qual autoritzava l’organització del sometent contra bandolers (que aleshores infestaven els pobles del Baix Llobregat) i que podia actuar en el territori comprès entre Sants, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Castelldefels.
Fou l’origen del sagramental o host ciutadana
encalç
Història
Dret català
A la baixa edat mitjana, acte d’encalçar o perseguir bandejats i foragitats de pau i treva per a detenir-los.
Els juraments pel sagramental i determinats vassalls hi eren obligats Era una modalitat del viafora i del sometent
Sant Pere de Valldaneu

Església de Sant Pere de Valldaneu (Sant Martí de Centelles)
© Enric Faura
Antiga església
Antiga església parroquial del lloc de Valldaneu, al municipi de Sant Martí de Centelles (Osona).
L’edifici és romànic segle XII, ampliat amb capelles laterals i un campanar a partir del segle XVI Apareix ja esmentat el 1007, en un testament sagramental
Guillem de Peratallada
Cristianisme
Bisbe de Girona (1160-68).
Era de la família empordanesa dels Peratallada i nebot, sembla, del bisbe de Girona Berenguer Dalmau Era canonge el 1138 Assistí a la cort d’Osca del 1162 i signà la publicació del testament sagramental del comte Ramon Berenguer IV Dotà i afavorí la canònica de Sant Pere Cercada El 1166 féu vot d’anar a Terra Santa El mateix any acompanyà el rei Alfons a l’expedició de Provença Inicià les obres del palau episcopal de Girona
Sant Martí (Caldes de Montbui)
Art romànic
D’aquesta capella no es conserva altre record que la denominació d’una placeta, la de Sant Martí, situada molt a la vora de l’església parroquial, i on havia tingut l’emplaçament Les referències escrites que en tenim comencen a aparèixer al principi del segle XII la primera correspon a un testament sagramental jurat damunt el seu altar l’any 1114 Més endavant, al segle XVII, s’incorporarà a l’escola o estudi, fet que motivà que en prengués el nom així la trobem denominada Sant Martí de l’Estudi en documents de l’any 1670 i posteriors La seva desaparició data de bastants anys al…
Sant Miquel de Montmaneu
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Montmaneu Segurament fou la capella del castell del terme, com l’advocació sembla indicar Les primeres notícies del terme corresponen a un testament sagramental jurat l’any 1063 en el qual el difunt, anomenat Miró, havia deixat la torre amb l’alou i les vinyes que es trobaven a Montmaneu al lloc anomenat Claravalls, a Ramon Eromir i a la seva muller Belisen L’església es documenta en el mateix testament, ja que testador concedeix a Sant Miquel de Montmaneu la meitat del delme de l’alou esmentat Aquesta església, de…
Sant Just Desvern
Art romànic
El primer esment, el 987, és en el testament sagramental de Moció, fill de Fruià, que, fet presoner en l’assalt d’Almansor a Barcelona, fou dut a Còrdova Morí a Saragossa, de retorn del captiveri A l’església de Sant Just “ que est in Berce ” deixava un camp i un alou a la marca Consta com a parròquia el 1010, el cementiri s’esmenta el 1046 i el 1052 el sagrer que hi havia Els seus termes confrontaven amb el Llobregat, la serra de Vallvidrera i les parròquies d’Esplugues i Olorda Els comtes Ramon i Mahalta, el 1081, empenyoraren l’alou i la dominicatura que tenien, el preu dels…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina