Resultats de la cerca

Graduat 1935 a la Universitat de Chicago i doctorat 1941 a la de Harvard, tingué com a mestres JA Schumpeter i A Hansen , entre altres Desenvolupà la seva carrera acadèmica al Massachusetts Institute of Technology des del 1940 i fou membre de l’Econometric Society, l’American Economic Association i la International Economic Association i fou president de les dues primeres organitzacions 1951 i 1961, respectivament La seva obra més important és Foundations of Economic Analysis 1947, una de les més fonamentals de la moderna ciència econòmica i que desenrotllà en termes matemàtics a partir d’…

L’anàlisi de les condicions formals necessàries perquè un model d’equilibri general competitiu pugui ésser considerat estable ha estat efectuada modernament per Hicks i Samuelson

Notablement influïts per l’escola històrica alemanya, adoptà en una primera etapa una tònica vagament socialista i reformista, que perdé ràpidament davant la influència del marginalisme representat per John Bates Clark , i posteriorment adoptà una posició eclèctica i oberta Alguns dels seus presidents han estat Frank W Taussig, Joseph A Schumpeter, Paul A Samuelson, Lerner, etc Amb els anys, arribar a enquadrar tots els economistes nord-americans

En recull sobretot la seva visió de l’equilibri macroeconòmic es distingeix dels seus seguidors immediats, anomenats simplement keynesians , perquè considera que no han mantingut l’esperit i les aportacions veritablement renovadores de Keynes El keynesianisme suposà una alternativa a la visió neoclàssica dominant fins a la Segona Guerra Mundial, sobretot amb referència a la política econòmica en casos de recessió A partir dels anys cinquanta es generalitzaren els intents de síntesi entre ambdues actituds, els més coneguts dels quals són els dels economistes John Hicks, Paul…

Doctorat al Massachusetts Instite of Technology, durant la seva etapa d’estudiant fou molt influït per Paul A Samuelson Des del 1968 fins el 2000 fou professor a la Universitat de Pensilvània L’any 1980 li fou atorgat el premi Nobel en reconeixement a la seva contribució a la construcció i difusió de models economètrics Entre les seves obres figuren Economics Fluctuations in the United States 1946, The Keynesian Revolution 1947, Textbook of Econometrics 1953, An Essay on the Theory of Economic Prediction 1968, Brookings Quarterly Econometric Model of US Econometric Model…

Explica els efectes acumulatius dels processos d’expansió i de contracció Segons Harrod, el principi d’acceleració defineix una relació funcional entre la demanda de béns finals i la demanda de béns de producció Aquesta relació depèn de la durabilitat de l’equip capital Fou definit, el 1909, per AAftalion i, de manera definitiva, per John Maurice Clark, el 1919 Els materials empírics de WCMitchell foren la base del treball de Clark El 1939 Samuelson introduí el principi en el seu model dinàmic d’arrel Keynesiana El principi d’acceleració ha esdevingut una peça clau de la moderna…

Graduat el 1972 en matemàtiques i física teòrica per la Universitat de Hèlsinki, en 1972-74 fou cap de planificació de la filial d’Ahlstrom a Finlàndia i en 1974-78 fou professor de la Hanken School of Economics El 1978 anà als Estats Units, on continuà la seva carrera acadèmica doctorat per la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford 1978, ha estat professor a la Northwestern University 1979-83 i a la Universitat de Yale 1983-1994 És professor al Massachusetts Institute of Technology des del 1994, on ocupa la càtedra Paul A Samuelson des del 1997, i en presidí…

Llicenciat 1947 i doctorat 1951 a Harvard, fou professor d’estadística 1949-53 i catedràtic d’economia 1954-95 al Massachusetts Institute of Technology Fou president de l’Econometric Society 1964 i membre del comitè de direcció del Federal Reserve Bank of Boston 1975-80 Els seus treballs durant més de quaranta anys se centraren en l’estudi de la corba de Phillips, un principi de la teoria econòmica que estableix una relació inversa entre la inflació i la desocupació dins un país Elaborà diversos models economètrics de creixement, conjugant el pensament keynesià amb els postulats neoclàssics…

Graduat en economia per la Universitat de Harvard 1947, fou professor a la Universitat de Yale des del 1955 Fou un dels autors que contribuïren, en la línia de Paul Samuelson , a la síntesi entre l’ economia keynesiana i l’ anàlisi neoclàssica La seva aportació fonamental es produí en el camp de l’anàlisi de la inversió financera Fou membre del consell assessor del president John Kennedy 1961-62 i, més tard, de la Reserva Federal i la Fundació Ford L’any 1971 fou elegit president de l’ American Economic Association , i un any després suggerí l’impost a les transaccions…

Graduat per la Universitat de Yale 1963 i doctorat pel Massachusetts Institute of Technology 1967 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat de Yale, d’on el 1973 esdevingué professor titular de ciències econòmiques Membre d’organismes assessors i experts del govern dels Estats Units, entre d’altres el del pressupost al Congrés, l’oficina d’anàlisi econòmica o el comitè de l’associació econòmica sobre estadístiques federals, en 1977-79 fou assessor econòmic del president Carter S’ha dedicat especialment a avaluar les repercussions econòmiques del canvi climàtic  i a estudiar les…