Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Rússia, sancionada per dopatge
L’Agència Mundial Antidopatge prohibeix a Rússia participar en competicions internacionals durant quatre anys a causa del dopatge sistemàtic dels seus esportistes Entre les competicions hi ha els Jocs Olímpics de Tòquio, els Jocs Olímpics d’hivern, l'Eurocopa del 2020 o el Mundial de futbol de Qatar del 2022 Als Jocs de Rio 2016 Rússia ja va ser sancionada tot i que els seus esportistes van poder competir individualment La decisió de l’Agència pot ser recorreguda davant el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport TAS
termini judicial
Dret
Espai de temps determinat legalment, en benefici dels litigants, dins el qual han de tenir lloc determinats fets o diligències processals.
La inobservança dels terminis processals és sancionada mitjançant una correcció disciplinària, que pot recaure sobre els jutges o auxiliars dels tribunals i subalterns
Incendi a Rússia
Es produeix un incendi en una residència geriàtrica de la república russa de Komi en el qual moren 23 persones Aquesta residència havia estat sancionada el 2007 per no complir les mesures de seguretat
autolesió
Dret penal
Lesió que una persona es causa ella mateixa per tal d’obtenir determinats resultats (exempció de determinats serveis, impossibilitat de procreació, etc) o com a conseqüència d’un trastorn molt profund de l’activitat psíquica.
En el primer cas, la licitud o illicitud penal és una qüestió molt debatuda i la solució depèn de les concepcions filosòfiques vigents en un moment determinat l’autocastració, que comporta una mutilació, no ha estat sancionada penalment gairebé mai En el segon cas, l’autolesió sol ésser una automutilació dels genitals feta generalment per esquizofrènics, certs delirants homosexuals que es castren pel desig de canviar de sexe, i masoquistes o depressius que ho fan com a autopunició L’exempció de responsabilitat penal establerta actualment en els casos d’esterilitzacions i cirurgia…
Dawn Fraser
Natació
Nedadora australiana.
S’inicià en la natació per millorar els problemes d’asma que patia Descobertes les seves capacitats, es traslladà a entrenar a Adelaide sota les directrius de Harry Gallagher En els campionats nacionals del 1956 baté el rècord mundial dels 100 m lliures 104,05 min, i el mateix any participà en els Jocs Olímpics de Melbourne, on guanyà dues medalles d’or, als 100 m lliures i als 4 × 100 m lliures, prova en la qual el seu equip establí un nou rècord mundial 417,01 min, i una d’argent als 400 m lliures Participà també als Jocs Olímpics de Roma 1960, on aconseguí una medalla d’or als 100 m…
Reial Acadèmia de Medicina de València
Medicina
Institució fundada a València el 1830 com una de les ‘‘acadèmies de districte’’ creades dins el període absolutista de Ferran VII.
La renovació de la medicina valenciana s’havia desenvolupat fins aleshores al voltant de la universitat Aquesta acadèmia fou una creació artificial al servei del règim absolutista amb la finalitat de controlar estretament tots els aspectes de la medicina Tenia, per tant, atribucions molt àmplies, com la vigilància de l’ensenyament i de l’exercici mèdics, la censura de llibres i l’ordenació dels problemes sanitaris i medicolegals Només en segon terme era considerada com a organisme consultiu científic Durant els primers anys del regnat d’Isabel II els règims liberals privaren l’Acadèmia de…
Mari Cruz Díaz García
Atletisme
Atleta especialitzada en marxa atlètica.
Es formà a l’escola de marxa de Viladecans i fou membre del Club Natació Barcelona Guanyà la prova de 5 km marxa del Campionat d’Europa júnior 1985, títol aconseguit ex aequo amb Reyes Sobrino També en categoria júnior fou subcampiona d’Europa 1987 i campiona del món 1988 En categoria absoluta, guanyà dos Campionats d’Espanya de 10 km marxa en ruta 1984, 1986 i tres de Catalunya 1991, 1992, 1993 Aconseguí dos títols estatals de 5 km marxa en pista 1984, 1986 i un de 3 000 m en pista coberta 1988, i diversos rècords en l’àmbit català i estatal Guanyà la prova de 10 km marxa del Campionat d’…
Constitució del 1978
Dret constitucional
Constitució de l’Estat espanyol, sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978.
El 1977, després de les primeres eleccions generals un cop acabat el franquisme, el Congrés dels Diputats , en una de les primeres sessions, designà una Comissió Constitucional anomenada més tard Comissió d’Assumptes Constitucionals i Llibertats Públiques, que trià la ponència redactora de l’avantprojecte de Constitució, i que era formada per Gabriel Cisneros Laborda, Manuel Fraga Iribarne , Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón , Gregorio Peces-Barba , José Pedro Pérez Llorca, Miquel Roca i Junyent i Jordi Solé i Tura Després dels tràmits parlamentaris pertinents, el dia 31 d’octubre de 1978…
delicte
Dret penal
Acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat, sota l’amenaça d’una pena greu.
No hi ha una determinació objectiva de delicte vàlida per a totes les societats i per a totes les èpoques les figures delictuoses són distintes segons els estats, els règims polítics i els sistemes socials, i canvien amb el temps Així, nombrosos actes que avui són considerats delictuosos en molts d’estats, podran deixar d’ésser-ho en un futur més o menys immediat homosexualitat, suïcidi, avortament, etc D’altra banda, determinades conductes antisocials, no essent considerades per la llei i d’acord amb el principi nullum crimen nulla pena sine lege , no tenen la condició de delicte Les…
empriu
Història del dret català
Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües (més rarament, terres ermes reduïbles a conreu), per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.
Hom ha considerat els emprius, propis de l’occident europeu, com a residus d’una primitiva propietat collectiva veïnal o com a concessió del sobirà o senyor feta als habitants dels pobles del seu domini No seria difícil de detectar a Catalunya una doble procedència romana i germànica testimoniada entre els visigots establerts sobre propietats d’hispanoromans Però en les contrades catalanes organitzades arran del principi de la conquesta cristiana, hom els registra ben aviat en la pràctica corrent de sostreure de la possessió o tinença individual del sòl rural les superfícies de boscs, prats,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina