Resultats de la cerca

Excellí en la decoració d’interiors i de jardins i com a retratista al carbó i a la sanguina Practicà el cartell i fou president de l’Associació de Cartellistes de Catalunya Fins el 1966 féu de professor de dibuix i de procediments pictòrics a l’Escola de Belles Arts de Barcelona

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Els seus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en un lloc…

Fill d’un advocat, inicià estudis de dret Estudià a Llotja, i fou alumne heterodox de l’Acadèmia Galí En 1909-11 collaborà Papitu , on emprà també el pseudònim Isaac Residí a París 1909-10 i collaborà a Picarol 1912 Tornà a París el 1913, i es presentà com a pintor el 1915 a Barcelona El 1916 fou membre fundador de Les Arts i els Artistes S’installà a París del 1917 al 1927 —amb l’interval 1919-20 a Barcelona— hi feu amistat amb Picasso i Modigliani —que fou, com ell, poulain de Zborowsky i que el retratà dues vegades—, Soutine i Kisling Novament a Barcelona, collaborà en la decoració del…

L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…

L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…

Un dels membres més destacats de La Colla del Safrà fou Isidre Nonell, el pintor amb més carisma de la generació postmodernista, i el que tingué –en bona part també per la seva mort prematura– una posteritat més mitificada Va néixer a Barcelona el 30 de novembre de 1872 –fins fa poc es creia que era del 1873–, en el si d’una familia que tenia una petita manufactura de fideus i pasta per a sopa El seu segon cognom era Monturiol, però en més d’un document, fins i tot escrit de la seva mateixa mà, apareix grafiat de la forma Monteriol Isidre Nonell en una fotografia publicada a La Actualidad ,…

Situació Vista des del costat de llevant amb el transsepte i dos dels tres absis que formen la capçalera ECSA – JA Adell Aquesta església es troba adossada a l’angle sud-est del claustre de Santa Maria MLIR Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Història El primer esment conegut d’una església dedicada a sant Pere i situada a l’indret on es formà el “Vicus Orgellio” és de l’any 840, en què el comte Sunifred donà a Santa Maria de la Seu una mojada de terra “in suburbio Orgellitano…” , prop de l’església de Sant Pere i Sant Andreu, apòstols Fins l’any 993 no tornem a tenir notícies sobre aquesta…