Resultats de la cerca

Membre del Club Catalonia de Manresa, formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Escacs, que presidí entre el març del 1987 i l’abril del 1991

Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968 en la modalitat de tir al plat El 1979 fou durant sis mesos vicepresident de la Federació Espanyola de Tir Olímpic, de la qual esdevingué el màxim responsable de la secció de tir al plat El 1967 la seva ciutat natal li lliurà la medalla de plata al mèrit esportiu

Organitzà vetllades pugilístiques a Barcelona durant més de tres dècades També exercí d’apoderat de boxejadors, com Ignasi Ara o Martín Oroz Al final de la dècada de 1920 ocupà els càrrecs de secretari i vicesecretari de la junta directiva del Palace Sporting Club, entitat pugilística amb seu a la sala Nou Món

Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…

Format a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Exposà sovint a Barcelona Conreà el cartellisme cinematogràfic per a la Metro Goldwin Mayer Participà en nombroses exposicions collectives i obtingué el premi d’honor de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona el 1944 amb El palco de la Celestina Excellent tècnic, fou catedràtic de colorit i composició a l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1943, i un dels més conspicus representants de la pintura acadèmica catalana

Antic president de l’Associació Excursionista de Reus, és coautor, amb Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna, de la tercera edició de la guia itinerària Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960 A més, publicà diversos llibres de toponímia, com Els topònims de la ciutat i del terme de Reus 1957, premi Eduard Brossa 1955 de la Societat Catalana de Geografia El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi

Desenvolupament enciclopèdic Des del primer moment es distingí pel seu tarannà obert i progressista Fou clausurat governativament durant dues etapes 1866-68 i 1939-48 Actualment s’estructura en deu seccions Els moments de més vitalitat foren els anys fundacionals, del 1920 al 1936 amb la plena catalanització del Centre, impulsada pel grup noucentista sota la presidència de l’erudit Pau Font de Rubinat, i l’iniciat cap al 1970 Durant la transició acollí activitats de caràcter democràtic, no sempre autoritzades La seva actitud és tinguda com a punt de referència cívica La biblioteca, integrada…

Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya i a la secció excursionista del Centre de Lectura de Reus A més de nombrosos estudis de geografia general i comarcal, és autor de les guies que escriví amb Joaquim Santasusagna, editades pel Centre de Lectura de Reus Les muntanyes de Prades , el Montsant i la serra la Llena 1929, Del Camp de Tarragona a l’Ebre 1931 i Les Valls del Gaià, de Foix i de Miralles 1934, textos sobre la història de l’excursionisme català i biografies com ara Mossèn Jaume Oliveres L’home preservat dels llamps de l’Aneto 1962, Norbert Font i Sagué, l’introductor de l’…

Fundada el 1859, nasqué amb l’objectiu de difondre la cultura i la catalanitat La secció d’excursionisme fou constituïda el 1901 Durant la primera etapa predominà l’interès científic centrat en l’exploració espeleològica i l’inventariat fotogràfic Durant la dècada de 1920 i 1930 tingué molta activitat, sobretot per l’aportació de Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies Edità tres guies i el 1927 promogué la realització dels Aplecs Excursionistes de les Comarques Tarragonines Després de la Guerra Civil, el 1948, reprengué l’activitat en destacà la secció d’arqueologia El 1963…

Vida i obra Llicenciat en dret, exercí a Tarragona Collaborà a la Ilustració Catalana de Barcelona , al Semanario Católico de Reus i a La Cruz i a Lo Camp de Tarragona De tendència conservadora, fou en diverses ocasions diputat a corts i president de la diputació provincial de Tarragona 1903-10 Presidí també l’Associació Arqueològica de Tarragona 1901-12 Casat amb l’única filla del comte de Rius, que fou la seva primera muller, restaurà l’anomenada casa Bofarull de Reus, del segle XVII, que heretà de la seva mare Escriví novelles en català, on volgué reflectir la realitat del Camp de…