Resultats de la cerca

Des del 1962 organitza el Campionat de Catalunya en les modalitats de lluïment, revessa i, des del 1990, de punts lliures, i per categories grans, juvenils, infantils i veterans També s’ha dedicat a la difusió del sardanisme amb l’organització de ballades, audicions, debats i cursos d’ensenyament de sardanes El 1985 cofundà la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona i el 1990 la Federació Sardanista de Catalunya El 1997 hi eren afiliades 310 colles, repartides en cinc zones Girona, Tarragona, Lleida, Barcelona ciutat i Barcelona comarques Disposa d’un arxiu, que comprèn…

Fou component de les cobles Caravana, de la qual fou fundador, Els Montgrins 1956-64, Baix Empordà i Foment de la Sardana És autor de més de setanta sardanes de talla popular i desimbolta, com Benvinguda , El padrí de Barcelona ,  Petó i natjada , L’Hereu i la Gracieta ,  Ofrena a Calonge , Encís guixolenc , La noia és gran , L’oncle Virtut  i L’aplec de l’Escala , i les obligades de dos fiscorns Cap d’Estopa 1953 i Estimat amic , de notori èxit entre els sardanistes Les seves collaboracions literàries en la premsa local i en la revista SOM  a partir de les seves vivències l’han…

Fundador de la Cobla Girona el 1925, a partir del 1933 en fou director Entre les grans contribucions que aportà a la formació destaca la introducció d’un fiscorn baix de quatre pistons que ajudà a resoldre alguns problemes d’afinació i tonalitat arquetípics de les cobles Compongué més de 400 obres, i alguns dels seus títols figuren entre els més interpretats i coneguts pels sardanistes

Fou fundada a Barcelona el 1950 Inicialment dedicada als esbarts , el 1955 inicià cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d’Estudis Sardanistes i concedí premis a les millors sardanes i al millor estudi històric sobre aquesta dansa També atorgà medalles al mèrit sardanista El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana El 1966 establí la caravana que duu la Flama de la Sardana N'han estat directors Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Lluís Moreno i Pallí L’òrgan ha estat la publicació Agenda

El responsable de l’avantprojecte fou l’arquitecte Arcadi Pla i l’estadi s’inaugurà el 17 de novembre de 1994 amb una competició entre el Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG i el Racing Club de París Té una capacitat per a 900 persones i consta d’una pista de tartan amb vuit carrers de 400 m de corda, zones de salts i llançaments i un camp de gespa natural El GEiEG hi ha disputat diversos torneigs i també hi organitzà el Campionat de Catalunya absolut el 2001 En la installació, a més dels entrenaments dels atletes de l’entitat gironina, s’hi pot jugar a futbol i fer-hi activitats ben…

Inicià els estudis de música als sis anys Als quinze es traslladà a Mollerussa i seguint els consells del seu mestre Felicià Valls, de Lleida, es matriculà al Conservatori del Liceu de Barcelona Des del 1930 fins al 1951, que es traslladà definitivament a Barcelona, realitzà una important tasca en l’àmbit de la música ballable, fundant diverses orquestres i com a instrumentista, arranjador i compositor S'incorporà a la cobla orquestra Barcelona com a trombonista, pianista i director Com a compositor cal destacar els nombrosos guardons obtinguts en concursos musicals, entre els quals destaquen…

Vida Durant els seus anys de joventut formà part de la Cobla La Lira, i el 1902 fou admès com a fiscorn a la Cobla Els Montgrins El 1909 assumí la direcció d’aquesta formació i deixà de tocar el fiscorn per dedicar-se al flabiol i el tamborí fins el 1936 Fou a partir del 1909 que començà a compondre les primeres sardanes, de gran acceptació gràcies a la seva melodia fàcil i encomanadissa, algunes de les quals són referents del repertori sardanístic, com per exemple Cants de maig , L’anell de prometatge , Llevantina , Record de Calella , El saltiró de la cardina , Angelina , Girona aimada o…

Incorporà instruments catalans a la Banda Municipal, i també alguns dels millors intèrprets empordanesos i selvatans Josep Gravalosa n’era el representant, i entre els músics destacava el tenor Albert Martí Més tard s’incorporà com a fiscorn Josep Serra i Bonal, que en fou també director L’any 1929 el grup s’escindí, i els músics de la Banda crearen l’Albert Martí-Barcelona El 1932 obtingué el títol de Cobla Oficial de la Generalitat, que compartí amb La Principal de la Bisbal La seva activitat cessà el 1939 i es reprengué el 1945 sota les directrius de Joaquim Serra i Coromines, fill de…

Amb Miquel com a representant i sota la direcció artística de Josep, compositor que ben aviat mostrà gran destresa i aconseguí notables èxits, la formació assolí un important nivell i prestigi El 1902 obtingué, ex aequo amb La Principal de la Bisbal, la Medalla d’Honor al concurs de cobles de les Festes de la Mercè de Barcelona El 1914 acompanyà l’Orfeó Català en una gira per París i Londres El 1915 prengué el relleu en la direcció Josep Blanch i Reynald Enric Morera establí durant les primeres dècades del segle una especial vinculació amb aquesta cobla, amb la qual estrenà moltes sardanes La…

S’inicià en la música amb Juli Garreta i posteriorment fou deixeble de JM Vilà i Gandol Escriví la seva primera sardana, Idilli , l’any 1930 Cap al 1940 es traslladà a Barcelona, on actuà com a pianista, dirigí l’Orquestra del Centre Catòlic de Sants i rebé la influència d’ Antoni Pérez i Moya  També dirigí les cobles Barcelona i Ciutat de Terrassa La seva obra se circumscriu principalment en l’àmbit de les sardanes i la música de cobla , gènere en el qual adoptà un estil clàssic i desproveït de concessions populistes, cosa que li reportà nombrosos premis sardanistes Entre les…