Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Arthur Schopenhauer
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Pretenia d’ésser l’autèntic intèrpret de Kant, enfront dels idealistes, i sobretot de Hegel de l’èxit públic del qual restà sempre gelós Schopenhauer reprèn el concepte kantià de noümen , la situació del qual més enllà de la sensibilitat i l’enteniment no en demostra ni la inexistència ni l’accessibilitat per una altra via Per a Schopenhauer, aquest camí és el jo que, com a autopercepció i autorepresentació, és “voluntat de viure” i, tot i utilitzar les dues facultats esmentades, no hi és reductible Aquest principi és extensiu a tota la realitat que és, en ella…
Arthur Schopenhauer
Música
Filòsof alemany.
No fou fins després del suïcidi del seu pare que pogué dedicar-se a la filosofia Esdevingué més tard professor a la Universitat de Berlín, abans d’installar-se definitivament a Frankfurt Per a Schopenhauer la música era l’únic art capaç de fer-se ressò del fons de l’ésser de la força anònima i sempre idèntica que viu en el cor de tota cosa i que l’empeny a perseverar en l’ésser El contingut íntim de la música és, doncs, metafísic La metafísica de la música de Schopenhauer, que exposà sobretot en el seu llibre més rellevant, Die Welt als Wille und Vorstellung 'El món…
Eduard von Hartmann
Filosofia
Filòsof alemany.
Intentà de sintetitzar el pensament de Schelling, Hegel i Schopenhauer a través de la seva filosofia de l’inconscient aquest, principi creador del món, és irracional com la voluntat segons Schopenhauer, però esdevé conscient al final de l’evolució històrica Escriví Philosophie des Unbewussten ‘Filosofia de l’inconscient’, 1869, Schellings positive Philosophie als Einheit von Hegel und Schopenhauer ‘La filosofia positiva de Schelling com a unitat de Hegel i Schopenhauer’, 1869 i Die Religion des Geistes ‘La religió de l’esperit’, 1882
Paul Deussen
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble de Schopenhauer, fou professor a les universitats de Berlín i Kiel Estudiós dels fonaments filosòfics de la religió, arribà al convenciment de la identitat de totes les religions instituïdes Entre les seves nombroses obres cal destacar Allgemeine Geschichte der Philosophie, mit besonderer Berücksichtigung der Religionen ‘Història general de la filosofia, amb especial consideració de les religions’, 6 volums, 1894-1917
Josep Ferrer
Literatura catalana
Prosista.
Llicenciat en dret, durant la seva època d’estudiant escriví articles en castellà a “La Crónica” de Palafrugell, d’on fou jutge S’interessà per la filosofia alemanya, i estudià especialment Nietzs-che i Schopenhauer Dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”, on escrivia les seves Instantànies , proses curtes de caràcter improvisat signades amb el pesudònim Anco-Marcio Pòstumament, se n’edità una selecció amb el mateix títol 1921
inconscient
Psicologia
Conjunt de processos que condicionen la conducta i que no afloren al llindar de la consciència.
Objecte d’estudi per part de Leibniz, Schopenhauer, GT Fechner, etc, fou S Freud qui posà en relleu la seva importància en el comportament humà Constituït per desigs i per processos psicològics dinàmics reprimits per la censura, les forces inconscients poden influïr en la vida conscient de l’individu i són sublimats, de vegades, en certs valors superiors artístics, religiosos, etc els processos inconscients es tornen conscients en eliminar les repressions, sia durant el somni o a través de la psicoanàlisis
catarsi
Filosofia
Purificació de les emocions de l’espectador produïda per l’obra d’art.
Per als pitagòrics era un efecte de l’harmonia que es manifesta sobretot en la música Segons Aristòtil Poètica, Política , la tragèdia opera una purificació de les passions per mitjà de la pietat i el temor que suscita en els espectadors Aquest efecte purificador o alliberador de l’art ha estat assenyalat per Lessing, Schiller, Schopenhauer i Bergson L’estètica de Brecht crea el concepte de reconeixement , enfrontat amb una identificació sentimental o moral que hom pot assimilar a les diverses interpretacions del terme catarsi
Carl Spitteler
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Poeta suís d’expressió alemanya.
Utilitzà el pseudònim de Carl Felix Tandem Rector protestant d’una parròquia pagesa als Grisons, fou mestre a Rússia i a Finlàndia i més tard periodista Poeta èpic de tipus místic, és autor d’obres en prosa rimada, com Prometheus und Epimetheus 1881, Olympischer Frühling ‘Primavera olímpica’, 1900-06, etc, de narracions i d’assaigs, i se situa tant prop del naturalisme com del neoromanticisme Influït per Schopenhauer i Nietzsche, ofereix una visió heroica i pessimista de la vida Fou premi Nobel de literatura 1919
principi d’individuació
Filosofia
Principi o raó explicativa del fet que un ésser concret tingui una existència específica i singular.
Plantejat per Aristòtil, que hi donà solucions diverses, el tema fou debatut per l’escolàstica per motius cristològics Per a Tomàs d’Aquino, aquest principi era constituït per la matèria primera quantificada per a Duns Escot, era d’ordre ontològic i s’expressava en l' ecceïtat per a Occam, contràriament, el problema era inexistent, atesa la seva actitud nominalista Modernament, Leibniz se n'ocupà, i el resolgué adés en el pla de l’essència, adés en el de l’espai i el temps, solució, aquesta última, que propugna Schopenhauer
Friedrich Hebbel
Teatre
Dramaturg alemany.
Estudià a Hamburg, Heidelberg i Munic gràcies a alguns protectors Un subsidi de Cristià VIII de Dinamarca li permeté de viatjar per França i Itàlia 1844-45 Es casà amb l’actriu Christine Enghaus Conreà un teatre pessimista, influït per Hegel i Schopenhauer Judith 1839, Genoveva 1841, Maria Magdalene 1843, Herodes und Marianne 1847-49, Gyges und sein Ring ‘Gyges i el seu anell’, 1854 i Nibelungentrilogie ‘Trilogia dels Nibelungs’, 1861-62 Presentà en les seves obres el conflicte violent entre la voluntat personal de l’home i la general de l’Univers