Resultats de la cerca
Es mostren 585 resultats
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3 400 cm - 1…
amina
©
Química
Nom genèric dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac NH₃ per substitució d’un o més àtoms d’hidrogen per grups hidrocarbonats R.
Les amines són primàries RNH₂, secundàries R 1 R 2 NH o terciàries R 1 R 2 R 3 N, segons que hi hagi un, dos o tres hidrògens substituïts En la nomenclatura sistemàtica, les amines primàries s’anomenen afegint el sufix -amina bé al nom del grup R, bé al nom del compost RH Exemples metilamina CH₃NH₂, benzofuranamina Les amines secundàries i terciàries simètriques s’anomenen afegint els prefixos di- i tri- , i les no simètriques considerant-les productes de substitució de l’amina primària més complicada Exemples trietilamina C₂H₅₃N, N,N- dimetilciclohexilamina Quan el…
arsina
Química
Qualsevol dels derivats de l’ arsina
AsH 3
per substitució progressiva dels hidrògens per radicals orgànics.
De les arsines primàries RAsH 2 , la més important és la metilarsina CH 3 AsH 2 , líquid d’olor desagradable que bull a 2°C, molt metzinós, obtingut hidrogenant l’àcid metilarsònic CH 3 AsOOH 2 les arsines secundàries RR’ AsH són composts feblement bàsics, a excepció del més característic, la dimetilarsina CH 3 2 AsH, líquid d’olor alliàcia que s’inflama en contacte amb l’aire bull a 46°C hom l’obté reduint el cacodil, el seu òxid o el seu clorur l’oxidació de les arsines secundàries produeix òxids d’arsines i de diarsines, com l’òxid de cacodil CH 3 2 As 2 O els…
camp clau
Electrònica i informàtica
Camp de dades usat per a identificar un conjunt de dades.
La característica identificadora dels camps clau és la causa que siguin emprats per a la creació d’índexs o taules d’accés, o també com a camps de referència per a l’ordenació i per aquest motiu sovint les claus reben el nom de claus de cerca La clau primària és aquella que identifica de forma unívoca un conjunt de dades dins un tot generalment l’enregistrament d’un fitxer, o una fila d’una taula d’una base de dades les claus secundàries són claus primàries d’un tot extern generalment un enregistrament d’un altre fitxer, o una fila d’una altra taula de la base de dades En el…
fosfina
Química
Cadascun dels composts orgànics derivats de l’hidrogen fosforat per substitució d’un àtom d’hidrogen per un radical orgànic.
Poden ésser primàries, secundàries i terciàries
desenfocament
Fotografia
Error en l’enfocament que produeix una imatge imprecisa o borrosa.
Hom pot aprofitar-lo per a destacar una imatge principal, desenfocant les imatges secundàries
François-Joseph-Victor Broussais
Història
Metge militar francès, professor de la Universitat de París.
Sostingué que les malalties eren secundàries a una inflamació de l’aparell digestiu, i ellaborà una teoria broussaisme segons la qual gairebé l’únic tractament eren les sagnies
umbel·la
Botànica
Inflorescència en què els pedicels de les flors, o radis, arrenquen radialment d’un mateix punt.
Una umbella és composta si els radis terminen en umbelles secundàries o umbèllules Sovint duu a la base un involucre de bràctees Presenten umbelles les umbelliflores i plantes de molt diverses famílies
retrodifusió
Física
Fenomen sofert per algunes radiacions ionitzants (partícules alfa, beta, gamma o neutrons) d’un feix emès per una font de característiques ben definides.
Consistent en l’aparició d’unes radiacions secundàries, d’energia diferent a les del feix, pel fet que les primeres han interaccionat amb les molècules que es troben en l’espai que les envolta
Giovanni Arduino
Biologia
Geologia
Naturalista italià, estudiós de les roques i dels volcans.
En la seva obra Giornale de'Criselini 1759 establí una classificació de les roques en primitives poc o gens estratificades, sense fòssils, secundàries estratificades, fossilíferes i terciàries no consolidades o tendres sorres, argiles, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina