Resultats de la cerca
Es mostren 3460 resultats
pedal
F. Mendelssohn: Tres preludis i fugues per a orgue, op. 37, fuga núm. 2, compàs 43 i següents
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Fenomen que té lloc quan una veu s’immobilitza sobre una nota tot i els canvis d’harmonies en les altres veus.
El pedal es caracteritza per la tensió que suposa la resistència de la veu immòbil a integrar-se en la progressió harmònica de la resta Per a alguns autors, com ara H Schenker, el pedal és pròpiament aquesta tensió, tensió que es manifesta de manera singular quan la nota mantinguda no pertany a cap dels acords que es produeixen sobre ella En aquest sentit, el pedal pot ser l’escenari de dissonàncies que altrament no serien possibles vegeu les marques de l’exemple 1 Habitualment el pedal se situa en el baix, tot i que pot aparèixer en altres veus i aleshores es parla de pedal interior…
TAF
Meteorologia
Missatge en clau de la predicció meteorològica de les hores següents destinat a l’aviació.
De manera similar al METAR, el TAF informa del temps previst en un aeroport per a les hores següents En el missatge apareixen de forma abreujada les prediccions del vent, la visibilitat, els meteors presents, la nuvolositat, la temperatura, el punt de rosada, etc
base
Química
Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament per les següents propietats:.
provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades indicadors , o bé regenerar llur color primitiu quan aquest ha estat alterat prèviament pels àcids, i donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques d’ambdues classes de substàncies i es formen sals Trets organolèptics menys generals de les bases són llur sabor amarg i llur tacte untuós El concepte de base s’ha desenvolupat parallelament al d' àcid La primera teoria moderna que intentà de relacionar les propietats àcides o bàsiques amb la composició…
trio
Música
Secció central de diversos moviments de dansa característics del segle XVII i següents, com el minuet.
L’estructura bàsica de la peça completa és dansa-trio-dansa da capo , però també es dona la possibilitat d’ampliar l’esquema amb altres trios, diferents o no, que es van alternant amb la dansa principal El nom de trio ve del fet que, al principi, aquesta secció s’interpretava a tres parts instrumentals, generalment de vent sovint dos oboès i un fagot D’aquesta manera se’n reforçava el caràcter lleuger que contrastava amb la secció principal Malgrat els canvis posteriors en la instrumentació, el trio ha continuat mantenint el seu sentit melòdic, una textura més lleugera i, sovint, el…
falsa reexposició
Música
En una forma sonata, part del desenvolupament que simula l’arribada de la reexposició.
Una reexposició és falsa, bé per- què no té lloc en la tonalitat principal, to preceptiu d’aquesta secció Beethoven Sonata , opus 14, núm 2, I, compàs 98 i següents, bé perquè, tot i estar en el to principal, queda truncada, és a dir, incompleta Haydn Simfonia núm 36 , compàs 67 i següents De fet, la majoria de falses reexposicions combinen les dues característiques esmentades D’altra banda, la falsa reexposició, que acostuma a presentar alteracions significatives en la fisonomia del tema, pot ser un recurs dramàtic per a suggerir l’arribada de l’autèntica…
fugat
Música
Passatge en estil fugat que té lloc dins d’un moviment no imitatiu.
El fugat, d’extensió molt variable però que no acostuma a assolir el grau d’expansió que presenta una fuga, pot trobar-se en les seccions de desenvolupament de la forma sonata J Brahms Sextet núm 2 , opus 36, IV Poco allegro , compàs 52 i següents, en els rondós WA Mozart Quintet de corda , KV 614, IV Allegro , compàs 113 i següents, o en els moviments lents L van Beethoven Simfonia número 3, 'Heroica', op 55, II Adagio assai , compàs 114 i següents
falsa repetició
Música
En una forma sonata, fragment situat a continuació de l’exposició simulant-ne la repetició.
La repetició de l’exposició fou normal al llarg del Classicisme, però caigué en desús en el Romanticisme, d’acord amb uns ideals estètics en els quals la repetició literal cada cop tenia menys cabuda Tanmateix, alguns dels desenvolupaments romàntics s’iniciaven amb la represa parcial del tema principal preservant-hi tant les característiques temàtiques i instrumentals com les tonals En aquest sentit, l’inici del desenvolupament no es distingia en res de la repetició de l’exposició de tal manera que el compositor aconseguia, amb aquest recurs, fusionar l’exposició amb el desenvolupament Tot i…
sulfadimetoxina
Farmàcia
Sulfamida d’excreció lenta que hom administra a una dosi única diària, la primera dosi doble respecte a les següents.
retransició
Música
Passatge que, en modular al to principal, condueix a la reexposició.
La retransició està associada, principalment, a l’última part de la secció de desenvolupament de la forma sonata WA Mozart Quartet amb piano , KV 478, I Allegro, compàs 133 i següents, tot i que també pot trobar-se en la forma ternària vegeu exemple 4, compassos 20-21, de forma ternària Aquests passatges acostumen a finalitzar amb un estancament sobre la dominant del to principal J Haydn Sonata per a piano en si♭ M, Hob XVI 41, I Allegro, compàs 91 i següents i, en ocasions, poden reduir-se a aquest estancament Mozart Sonata per a piano en si♭ M, KV 333, I Allegro,…
augmentació/disminució
Música
Repetició d’un fragment melòdic incrementant-ne o disminuint-ne proporcionalment els valors rítmics.
Així, si l’increment és del doble, una corxera passa a ser una negra, una negra passa a ser una blanca, etc Si la disminució és de la meitat, una rodona passa a ser una blanca, una blanca passa a ser una negra, etc En l’Edat Mitjana i el Renaixement, l’augmentació o la disminució podien afectar el cantus firmus El seu ús és freqüent en el tractament imitatiu dels temes de fantasies, ricercari -com el ricercare quarto , compàs 30 i següents, i el ricercare decimo, compàs 66, ambdós de Girolamo Frescolbaldi-, i fugues -com les utilitzades per JS Bach en El clavicèmbal ben temprat…