Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cinquantè
Un cinquantè, 1/50.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre cinquantè i seixantè són cinquanta-unè, cinquanta-dosè, cinquanta-tresè, cinquanta-quatrè, cinquanta-cinquè, cinquanta-sisè, cinquanta-setè, cinquanta-vuitè, cinquanta-novè femení cinquanta-unena, cinquanta-dosena , etc
primícia
Història
Dret de rebre els primers fruits.
Amb precedents bíblics i en les religions paganes, exacció sobre els primers fruits de la terra o del bestiar que els fidels ofrenaven a Déu en persona dels ministres de l’Església A diferència del delme, no tenia quantia fixa i només se satisfeia una vegada l’any Originàriament fou una prestació voluntària que el costum féu obligatòria i oscillava entre un quarantè i un seixantè dels primers fruits, segons els llocs Segons la Novísima Recopilación de l’Estat espanyol, corresponia a una quarta part del delme les primícies foren suprimides per llei el 1837
Achille Colson
Història
Militar
Militar i erudit francès.
Vida i obra Estudiós de la numismàtica catalana del Rosselló, arribà a Perpinyà l’any 1844 com a capità al seixantè regiment de línia El 1853 publicà una magistral Recherches sur les monnaies qui ont eu cours en Roussillon , reeditada l’any següent per la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées Orientales SASL Un any més tard, el 1855, la Revue Numismatique li completà el treball amb “Notice sur les monnaies frappées dans la principauté de Catalogne, le Roussillon et la Cerdagne pendant la Révolution de 1640 et l’occupation française jusqu’en 1653” 1885 Deixà…
Museu Municipal Vicenç Ros
Museu
Museologia
Centre museístic de Martorell.
Ocupa una part de l’antic convent de caputxins, construït entre els anys 1687 i 1700 El 1945, gràcies a la donació de Vicenç Ros i Batllevell 1883 — 1970, es convertí en museu municipal, i acollí una de les més importants colleccions de ceràmica de Catalunya, amb obres mestres de la rajoleria catalana dels s XVII i XVIII, amb un fons de prop de 15 000 rajoles També conté un destacat fons etnològic i colleccions arqueològiques d’interès local Aplega l’arxiu documental i la biblioteca, amb abundant documentació antiga El conjunt s’amplià el 1972 amb l’adquisició de la collecció de ceràmica del…
noces d’argent
Celebració del vint-i-cinquè (cinquantè, seixantè o setanta-cinquè, respectivament) aniversari d’un casament.
Mstislav Rostropovič
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra àzeri.
Vida Es formà amb el seu pare, professor de violoncel al Conservatori de Bakú, i a partir del 1937 prosseguí els estudis a Moscou Feu la seva primera aparició pública a quinze anys Fou deixeble de D Šostakovič i de S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1946 A partir del 1948 començà a impartir lliçons en aquest mateix centre, primer com a professor assistent i posteriorment, entre el 1959 i el 1974, com a professor titular Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí ser conegut fora de la Unió Soviètica i arribà a ser considerat el veritable successor de Pau Casals, de…
,
La parròquia: territori, homes i drets
“Fou mogut un plet entre Pere, clergue de Santa Maria de Vallvidrera, i Pere d’Olorda sobre tots els drets parroquials dels masos de Caminella que el primer demanava per raó de l’església esmentada Ambdues parts, havent pledejat des de feia temps, es comprometeren fermament a sotmetre’s a l’arbitri de Ramon de Sarrià, capellà de l’església de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera Ramon de Sarrià, un cop rebudes les penyores d’una i altra part, arbitra que mentre Pere d’Olorda visqui, l’església de Vallvidrera i el seu rector prenguin la primícia en els masos de Buscales, Calopa…
La persistència de l’associacionisme
Les dictadures toleren amb dificultat l’organització dels ciutadans Cridades a ser règims polítics que es basen en un intens control social, reserven un paper essencial —al marge o confós amb les institucions— al partit únic En conseqüència, en règims inspirats en les doctrines feixistes, el paper del món associatiu modern és força reduït Durant el franquisme, als Països Catalans calia afegir a aquesta qüestió prèvia el fet que els referents cultural-nacionals autòctons s’havien sustentat gairebé sempre en estructures associatives independents i en bona part alternatives a l’estructura de l’…