Resultats de la cerca

Muller de Šamši-Adad V , exercí la regència 809-806 aC durant la minoria del seu fill Adad-nirari III 809-782 aC Una llegenda, recollida pels autors clàssics, la fa muller de Ninos, li atribueix els famosos jardins penjants de Babilònia i la considera una gran guerrera, vençuda, però, a l’Índia després de quaranta-dos anys de regnat, deixà la corona al seu fill Ninia

Eren les piràmides d’Egipte, el mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el temple d’Àrtemis a Efes, els jardins de Semíramis a Babilònia, l’estàtua de Zeus a Olímpia, el colós de Rodes i el far d’Alexandria

Deixeble de Hess, Massenet i Fauré a Nancy i París Guanyà el primer Gran Premi de Roma amb la cantata Semiramis Compositor molt prolífic, però amb molt poca obra publicada, entre la seva producció cal esmentar Psaume XLVII 1904, el ballet La tragédie de Salomé 1910 i Symphonie concertante per a piano i orquestra

Fill de Salmanassar III, derrotà el seu germà Aššur-nadin-apli, que s’havia rebellat Emprengué, amb èxit, campanyes contra el país de Nairi, al N, i a l’altiplà iranià, a l’E, on els medes començaven a fer acte de presència 821 aC i vencé una coalició d’arameus i elamites Malgrat ésser casat amb la babilònia Semíramis , afrontà dues vegades amb èxit els exèrcits de Babilònia i establí el domini assiri sobre el territori

Fill de Shamshi-Adad V i de la famosa Semíramis, després, de la regència de quatre anys de la seva mare, es llançà a la conquesta de l’estratègica i desunida regió de Síria-Palestina, i aconseguí imposar tribut a Tir i Sidó, Israel i Edom i Damasc La potència, però, del regne d’Urartu, que cobejava també el nord de Síria, es feu sentir poc després, en els regnats dels seus fills i successors Salmanassar IV, Ashur-dan III i Ashur-nīrāri V

Fundador de l' Ordre du Temple de la Rose-Croix , en fou el gran mestre amb el nom de Sâr Mérodack JP i, a la recerca de noves perspectives intimistes, escorcollà les doctrines cabalístiques, musulmanes, hinduistes, cristianes, etc Aprofità també les seves novelles —feixugues i pobrament estructurades— per a exposar les noves idees, i en les seves crítiques d’art combaté el naturalisme , tot proposant com a únic ideari artístic la veritable màgia Oedipe et le Sphinx i Semiramis representades a Aurenja en 1903-04 són tragèdies ben estructurades, compostes amb una prosa poètica Influí, entre…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , és pare dels fotoperiodistes José Luis,  Carles , Manuel,  Enric  i Rafael, i el director de fotografia Joaquín Julio Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada Treballà per a l’Exposició Internacional i per als diaris  Las Noticias ,  El Día Gráfico  i  La Noche , i fou corresponsal d’ Ahora  i d’ Estampa , de Madrid Dirigí un estudi fotogràfic i ingressà en la redacció de  La Vanguardia  després de la Guerra Civil de 1936-39, i treballà també per a l’agència EFE En el vessant cinematogràfic treballà com a foto fixa de promoció de la…

Estudià instruments de teclat amb el seu pare, Delphin Strungk, del qual fou assistent des que tenia dotze anys Posteriorment estudià violí amb Nathaniel Schnittelbach a Lübeck i fou nomenat primer violinista a les corts de Wolfenbüttel i Celle Entre el 1661 i el 1665 residí a Viena, i arribà a tocar el violí a la cort davant l’emperador Leopold I El seu prestigi i reputació anaren augmentant al llarg de les dècades del 1660 i el 1670 i fou nomenat director de música de la catedral d’Hamburg 1678 En 1682-86 visqué a Hannover com a compositor de cort i organista El 1685 visità Itàlia i conegué…

A l’edat d’onze anys s’establí a París, on estudià piano amb T Gobert i composició amb FJ Gossec Durant la Revolució Francesa s’afegí a la banda de la Guàrdia Nacional de París, a la qual proporcionà noves composicions, i, un cop finalitzada la revolta, fou professor de música del corps de musique de la Guàrdia Nacional francesa El 1795 esdevingué professor d’harmonia i contrapunt del Conservatori de París Durant l’època revolucionària, compongué música militar -himnes, marxes i simfonies militars-, i del 1792 al 1797 escriví vint-i-cinc obres per a ser interpretades en les festes nacionals…

Vida i obra Fill del metge de Medina de Rioseco Castella —installat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de L Vives El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista Cristòfor seguí la carrera militar el 1586 era capità Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Feu diverses estades a Madrid La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món humanístic valencià…