Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
senalla
Cabàs d’espart o de palma, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca.
senalló
Senalla petita.
barxa
Senalla proveïda d’una tapadora.
mossarabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot mossàrab emprat en una altra llengua.
El lèxic català, molt especialment el del País Valencià, conté diversos apellatius que són mossarabismes, car s’ajusten a les lleis de fonètica històrica del mossàrab i no pas a les del català, com ara brullo 'brossat’, càrritx 'senill’, carxata 'llindar’, clotxa 'clotet’, clotxina 'copinya’, colombaire 'colomista’, corbo 'cistell’, cuquello 'cucut’, fardatxo 'llangardaix’, foia 'clotada’, fondello 'entrecuix’, fondó 'comellar’, gaiata 'crossa’, gamba 'cama’, gambaire 'vagabund’, mucegello 'ratapinyada’, mundar 'esporgar’, orandella 'oreneta’, orxata 'beguda d’ordi’, pando 'camatort’, pleita…
El bressol i els mobles del nadó
L’infant petit es passa la major part del dia al bressol per tant, cal escollir aquest moble amb tota cura, parant esment en la seguretat i comoditat Durant els primers mesos pot emprar-se una senalla o un bressol tancat amb lona pels cantons, però més endavant serà preferible un bressol amb barrots, perquè l’infant pugui guaitar l’entorn, i no tan sols el sostre Per raons de seguretat, els barrots no hauran d’estar separats l’un de l’altre més de 10 o 12 cm, per a impedir que l’infant pugui passar-hi el cap Igualment, tampoc no hi pot quedar cap racó entre el matalàs i el…
sembrar a eixams
Agronomia
Sembrar tirant grapades de gra que el sembrador porta dins una senalla.
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII— que no pas…
Caterina, una nena trobada
Nena demanant almoina, retaule de Santa Llúcia , BRubió, segle XIV ESL / RM Al si de la societat medieval hi havia grups de marginats captaires, vagabunds, malalts, contrets, gent de malviure, esclaus eren homes i dones miserables, normalment indefensos També hi havia una quantitat important de pobresa més o menys amagada, ja que el poble menut vivia moltes vegades amb uns mínims, de manera que qualsevol fet podia portar famílies senceres a la misèria També hi havia la misèria moral així, mentre que era generalitzat el concubinatge, es menyspreaven els bords i llurs mares Tot això feia que…