Resultats de la cerca

Hom tapa amb cola, amb tires de paper, etc, els forats de la zona de teixit que té dibuix El marc amb la tela, disposat sobre el paper, el teixit, etc, que hom vol imprimir, estampar o decorar, és omplert de tinta espessa, pasta d’estampació, etc, que és feta córrer amb rasqueta per tal que en travessar el teixit o la tela de sedàs pels indrets on hi ha dibuix imprimeixi, estampi, etc, el paper, el teixit, etc Aquest procediment, que fou en un principi un mètode rudimentari per a estampar teixits, és actualment emprat mitjançant màquines automàtiques en les arts gràfiques, en la indústria…

La tinta grassa d’impremta travessa un clixé format per un paper ceba o teixit fibrós proveït d’una capa permeable de parafina o de nitrat de cellulosa per una de les cares en el qual, per mitjà d’un punxó, d’una màquina d’escriure sense cinta o de màquines electròniques, ha estat perforat el text o dibuix en la cara no permeable La reproducció és efectuada en passar el paper entre el cilindre tintador, portador del clixé, mogut a mà o per motor elèctric, i un corró de goma que el prem En els models més antics el clixé era muntat pla damunt un teixit esponjós, subjectat en un marc, el qual…

Les més emprades en el camp de les microones han estat la línia bifilar parallela i el cable coaxial Però amb la integració dels circuits de microones, és a dir, el muntatge de components miniaturitzats sobre un únic substrat, s’ha desenvolupat una nova família de línies de transmissió planars La més emprada és la microstip i per a certes aplicacions particulars la stripline , coplanar i de ranura, entre d’altres Els substrats més emprats són l’alúmina i plàstics especials, amb capes conductores de coure, dipositat electrolíticament o de làmina adherida, composts d’argent impresos per …

Es formà a la Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1950-55, i posteriorment es traslladà a París, on estudià gravat i litografia És considerat un dels artistes més destacats en l’aiguafort i la serigrafia Feu la primera exposició individual l’any 1957, i participà en els Salons de Maig i a les Biennals Hispanoamericanes En la dècada del setanta, s’orientà cap a la pintura i la litografia Fou professor de l’Escola Massana També fou dibuixant de cartells de cinema i de teatre, i publicà diversos llibres d’edició limitada amb gravats, litografies i xilografies que…

Estudià al Carnegie Institute of Technology S'establí a Nova York des del 1952 Partint d’experiències informalistes d’estil abstracte expressionista, durant els anys seixanta es convertí en la figura més coneguda i curiosa del pop americà Utilitzà el mitjà fotogràfic, que ell considerà l’únic que és objectiu per a reproduir la realitat, mitjançant la serigrafia, en composicions on la seriació i la repetició d’una mateixa imatge posa de manifest el procés d’absorció i dissolució de la imatge notícia dels mitjans de comunicació de masses en la psicologia de masses sèries dels…

Filla de l’escultor Tony Smith, inicià la seva trajectòria amb la creació d’escultures a finals dels anys setanta Posteriorment ha treballat sobretot la serigrafia, tot i que també ha muntat installacions i ha emprat altres mitjans Entre els seus treballs hom pot esmentar Possession Is Nine-Tenths of the Law 1985 All Souls 1988, Untitled Baby's Heads 1990, Untitled Negative Legs 1991, How I Know I'm Here 1985 Black Flag 1989, and 'Cause I'm On My Time 1990, Blue Prints Series 1999 Té obra al Solomon R Guggenheim Museum i el Metropolitan Museum of Art de Nova York, entre d’altres…

Amb una estètica molt relacionada amb els avenços tecnològics, ha realitzat diverses obres importants, entre les quals destaquen el Centre Cultural de Combs-La-Ville 1987 i l’Institut del Món Àrab de París 1987 La intensificació de l’experiència espacial a partir de la manipulació dels fenòmens lluminosos i la recreació de l’univers de sobreexcitació mediàtica, com a allegoria del món contemporani, caracteritzen els seus projectes Es produeix una radical polarització entre projectes on predominen la lleugeresa i la transparència, com la Fundació Cartier de París 1991-94, i d’altres que…

Fou descobert el 1798 per Aloys Senefelder Contràriament als altres sistemes d’impressió, tant les parts impressores com els blancs són al mateix nivell El dibuix és fixat mitjançant una base grassa damunt la pedra litogràfica o bé damunt una planxa metàllica de zenc o alumini Dues sèries de roleus, els uns amb aigua i els altres amb tinta, passen per la forma impressora, on la base grassa del dibuix rebutja l’aigua i reté només la tinta d’imprimir La litografia és un sistema que ha caigut en desús, a causa de l’existència d’altres sistemes més ràpids i moderns que empren el mateix procés o…