Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
arc circular
Matemàtiques
Arc d’una circumferència comprès entre dos punts anomenats origen i extrem de l’arc.
La longitud L de l’arc de circumferència de radi R corresponent a un angle central de A graus sexagesimals és Si A està mesurat en radis, aleshores L = A R
angle
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Regió del pla limitada per dues semirectes d’origen comú.
Per a mesurar angles hom utilitza diverses unitats l’angle recte, el grau sexagesimal, el grau centesimal i el radian El grau sexagesimal és obtingut dividint el cercle en 360 parts iguals El grau es divideix en 60 minuts i el minut en 60 segons Les abreviatures són ° grau, ′ minut, ″ segon Per exemple, 23° 27′ 35″ es llegeix 23 graus , 27 minuts i 35 segons El transportador d’angles permet fer mesures directes d’angles dibuixats en graus sexagesimals El grau centesimal és obtingut dividint l’angle recte en 100 parts iguals El grau es divideix en 100 minuts i el minut en 100…
angle esfèric
Matemàtiques
Figura formada per dos cercles màxims secants d’una esfera. Es pot mesurar com a angle curvilini per mitjà de les tangents en el punt d’intersecció.
En astronomia els angles esfèrics es mesuren per l’arc recorregut per un punt o un astre, en graus sexagesimals, o bé pel temps , en hores, minuts i segons, que ha transcorregut des del seu pas per un punt La proporcionalitat és donada per la que hi ha entre el temps en què dóna una rotació sobre si mateixa la terra 24 h i l’arc que ha recorregut llavors 360° Així, 1 h equivaldrà a 15° En el primer cas hom parlarà d’un angle mesurat en temps , i en el segon cas, d’un angle mesurat en arc
hora angular
Astronomia
Unitat angular que equival a 15´ sexagesimals.
Es divideix en 60 minuts angulars i cadascun d’aquests en 60 segons angulars
horòscop
© Maksim
Esoterisme
Mapa celeste de la posició geocèntrica dels astres, en un moment determinat, que els astròlegs utilitzen per a fer llurs prediccions i judicis.
Generalment es refereix al moment del naixement d’una persona, però també pot referir-se a un animal, un objecte, un esdeveniment, un país, etc Consta d’una circumferència dividida en 360° sexagesimals, repartits en 12 sectors de 30°, a cadascun dels quals correspon un signe zodiacal , i hom hi indica les posicions planetàries en el moment estudiat i la corresponent divisió en cases segons la latitud i l’hora del dia en què tingué lloc l’esdeveniment Hom fa l’estudi astrològic de l’horòscop tenint en compte especialment la posició dels astres en els signes i les cases…
arc
Matemàtiques
Segment o part d’una corba.
Usualment també designa una corba oberta completa Les característiques d’un arc llargada, corda, fletxa depenen de la corba a la qual pertany En el cas d’una circumferència, hom mesura els arcs en unitats d'angle i un arc val igual que l'angle en el centre que el limita en trigonometria, però, hom considera a vegades que un arc de circumferència α, mesurat en radians, admet una infinitat de determinacions que difereixen per un nombre enter de circumferències i són donades per la fórmula α + 2 k π, on k pot ésser zero o un enter qualsevol El principal problema que es planteja a propòsit d’un…
minut angular
Astronomia
Unitat angular que equival a la seixantena part d’una hora angular, és a dir, a 15 minuts sexagesimals.
segon angular
Astronomia
Unitat angular que equival a la seixantena part d’un minut angular, és a dir, a 15 segons sexagesimals.
activitat òptica
© Fototeca.cat
Física
Capacitat que presenten certes substàncies de fer girar el pla de vibració de la llum polaritzada plana que les travessa.
L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que existeixen…