Resultats de la cerca

De tres dels seus fills sortiren les tres línies del llinatge La línia dels comtes de Santa Fiora , cognomenats des del 1673 Sforza-Cesarini , fou iniciada per Bosio I Sforza mort el 1476, creat comte de Cotignola 1466, el qual, pel seu casament 1439 amb Cecília Aldobrandeschi, adquirí el comtat sobirà de Santa Fiora En aquesta línia, cal destacar el cardenal Guido Ascanio Sforza i el seu germà SforzaSforza mort després del 1571, cavaller del Toisó d’Or i almirall, que estigué a la batalla de Lepant La sobirania del comtat de…

Filla de Joan Galeàs Sforza, duc de Milà, i d’Isabel d’Aragó germana de Ferran II de Nàpols, visqué en la seva joventut a Nàpols i a Bari i fou educada per Crisostomo Colonna Juntament amb la seva mare, fou el centre de la vida cortesana napolitana durant el virregnat de Ramon de Cardona Amb el nom de Belisana quedà reflectida en la protagonista principal de l’anònima novella en castellà, probablement d’autor valencià, Qüestión de amor 1513 Casada amb Segimon I de Polònia, introduí en aquella cort el luxe de la societat catalanonapolitana El rei morí el 1548, i el 1555 Bona…

Comte Sforza Féu la carrera diplomàtica i esdevingué ministre plenipotenciari a la Xina 1911-15 i Sèrbia 1915-18 El 1919 fou elegit senador Ministre d’afers estrangers 1920-21, negocià el tractat de Rapallo El 1922 fou nomenat ambaixador a França, però dimití el mateix any, quan Mussolini arribà al poder, i s’exilià Tornà a Itàlia el 1943 i fou ministre sense cartera 1944-45, president de l’assemblea consultiva 1945-46 i novament ministre d’afers estrangers 1947-51

Fill natural de Muzio Attendolo Sforza Participà en les guerres de la Marca d’Ancona a favor del seu germà Francesco El 1444 es casà per primera vegada amb Costanza da Varano, que aportà com a dot part de la senyoria de Pesaro la resta, l’adquirí ell 1445 El 1447 assolí el domini de la ciutat en ésser nomenat vicari papal A més del seu germà, serví com a guerrer el papa i el rei de Nàpols, que el féu lloctinent general del regne 1462

Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya i bisbe…

Capità de ventura, el capità Alberico da Barbiano l’anomenà, pel seu valor, lo Sforza , que esdevingué cognom Serví Perusa, Milà, Florència i Pisa Regnant Joana II de Nàpols, serví primer Alfons IV de Catalunya-Aragó nomenat el 1420 fill adoptiu i hereu de Joana i el 1423 el seu rival Lluís III d’Anjou Enviat per Joana als Abruços per lluitar contra els partidaris d’Alfons a l’Aquila ajudats per Braccio da Montone, morí prop del riu Pescara

Fou nomenat cardenal el 1659 per Alexandre VII Escriví nombroses i notables obres literàries, filosòfiques, teològiques i històriques Però la que li donà més fama fou la Istoria del concilio di Trento 1664, que, escrita amb intenció obertament apologètica per refutar l’obra anàloga de Paolo Sarpi, té un caràcter més polèmic que històric, no obstant la recerca acurada i diligent de les fonts

Fill de Bosio II, comte de Santa Fiora i de Cotignola, i de Costanza, filla d’Alessandro Farnese Pau III Bisbe ja de Montefiascone-Corneto 1528-48, tot i ésser encara estudiant a Bolonya, fou elegit cardenal Bisbe de Parma 1535-60, camarlenc de l’Església 1537, legat a Bolonya 1537-38 i administrador dels bisbats de Narni 1537-38 i Chiusi 1538, el 1540 fou enviat com a legat a Hongria per obtenir un ajut contra els turcs L’any següent rebé en administració el patriarcat titular d’Alexandria Fou un dels cardenals del partit imperial en el conclave del 1550, on fou elegit Juli III, el qual l’…

Filla del duc Francesc I de Milà i de Blanca Maria Visconti Tingué com a preceptors els humanistes Guiniforte Barzizza i Constantí Làscaris Fou promesa 1455 i casada 1465 amb Alfons d’Aragó, duc de Calàbria després rei Alfons II de Nàpols Amant de la literatura clàssica i la filosofia, reuní una important biblioteca

Llicenciat en medicina per la Universitat de Pavia 1944, inicià l’activitat científica a l’Institut Seroteràpic de Milà 1945-48, d’on fou director de recerca 1950-57 després d’una estada al departament de genètica de la Universitat de Cambridge 1948-50 Fou director dels departaments de genètica de la Universitat de Parma 1951-61, on fou professor extern, i de la Universitat de Pavia 1962-71 El 1971 s'incorporà a la universitat de Stanford Califòrnia EUA, com a professor al departament de genètica, que dirigí en 1984-88 Professor de la Medical School d’aquesta universitat fins el 1992 i emèrit…