Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
umbilicària
Micologia
Gènere de líquens de tal·lus laminar i umbilicat, de la família de les umbilicariàcies.
Es fan sobre roques silícies en llocs humits i d’altitud elevada
herba de Sant Segimon
Herba de Sant Segimon
(CC BY-NC-SA 2.5 ES)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, perenne, viscosa, aromàtica, de fulles cuneïformes profundament dividides i de flors blanques disposades en cimes corimboses.
És endèmica del Montseny, on creix en escletxes de roques silícies És planta remeiera balsàmica
asarina
asarina
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les escrofulariàcies, pilosa, viscosa, de fulles reniformes i oposades i flors d’un blanc groguenc, estriades de rosa, oloroses.
Pròpia de les roques silícies de la muntanya mitjana, és també conreada algun cop en jardineria
anyol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides i umbel·les de flors blanques, amb l’arrel inflada en una tuberositat de la mida d’una avellana, comestible.
Comú als prats i boscs de les contrades humides silícies, principalment allà on la influència atlàntica és intensa
pedra
Part de pedra
© C.I.C.-Moià
Mineralogia i petrografia
Cos mineral sòlid i dur, de composició molt variable, no metàl·lic, però que conté sals i òxids metàl·lics, als quals és deguda la seva coloració, que pot ésser molt variada, i que constitueix les roques.
Hom acostuma a designar-ne les diverses varietats mitjançant adjectius concrets així, hom parla de pedres calcàries, quarsoses, silícies, etc
concreció
concrecions calcàries a la cova del Salnitre (Collbató, Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Geologia
Precipitació que forma capes superposades, quasi sempre per acció de l’aigua.
Són molt freqüents les concrecions calcàries i silícies A les cavitats poden donar lloc a formes característiques estalactites, estalagmites, etc
brúcol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles glabres, grosses, tripinnatisectes, tija dreta, gruixuda, buida i estriada, de 100-200 cm d’alt (comestible quan és tendra) i flors blanques, agrupades en umbel·les de 30 a 40 radis.
Desprèn una olor desagradable Viu en llocs espadats i alts de l’alta muntanya, sobretot entre roques silícies, als Pirineus
moganita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels òxids denominat inicialment sílice-G, que és un polimorf de la sílice (SiO2).
Apareix en la majoria de les roques silícies microcristallines Cristallitza en el sistema monoclínic, i és de color gris i lluïssor mat És un mineral nou descobert a Mogán Gran Canària
Les tefromelatàcies
Un dels líquens silicícoles més freqüents al nostre país és Tephromela atra En la fotografia en veiem els tallus, gairebé blancs, amb la superfície granulosa i els típics apotecis lecanorins amb el marge del color del tallus i prominents Néstor L Hladun El gènere Tephromela , recentment segregat del gran gènere Lecanora , és principalment representat per T atra , un liquen crustaci gairebé blanc, verrucoso-areolat, amb apotecis 0,3-3 mm més o menys prominents, de disc negre, amb un marge tallí blanc ben visible L’himeni i l’hipoteci presenten un característic color porpra, i els ascs, amb un…
Les himeneliàcies
Les aspicílies són espècies del gènere Aspicilia , comunes al nostre país, si bé sovint d’identificació delicada A intermutans és una de les espècies silicícoles mediterrànies més abundants Fixem-nos en el tallus fissurat i areolat, de color gris ocraci i, sobretot, en els seus apotecis, inclosos en les arèoles del tallus, i amb el disc poc o molt angulós Néstor Hladun Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, a vegades lobulat i, rarament, fruticulós, en general poc pigmentat, sovint paraplectenquimàtic, sobretot al còrtex Els apotecis són més o menys immersos, amb el marge tallí…