Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
sintagma
Lingüística i sociolingüística
Tota combinació d’unitats lingüístiques dins la cadena parlada: re-construir; amb mi; la bona vida; escriu una carta; si volguessis, ho faries
.
Un sintagma suposa sempre la combinació, almenys, de dos elements per a constituir una unitat de funció dins l’extensió lineal del discurs, a partir de morfemes lexicals o gramaticals Aquesta unitat funcional, que és el sintagma, pot ésser des d’un simple mot fins a una oració, sintagma per excellència, i pot arribar a integrar-se, al seu torn, en una unitat de rang superior El terme sintagma sol anar acompanyat d’un qualificatiu que en defineix la categoria gramatical Els fonamentals són el sintagma nominal i el sintagma verbal El sintagma nominal té per base el nom substantiu, mot…
infinitiu
Gramàtica
Mode no personal del verb —alhora que el gerundi i el participi—, en tant que no duu marca de persona.
En català acaba en -ar , -er , -re , -r i -ir Ve a exercir la funció de substantiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, nominal i verbal, sintàcticament participa de les característiques del nom i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Com a substantiu, l’infinitiu pot ésser afectat per qualsevol determinatiu amb una certa limitació, en català, pel que fa a l’article o per les preposicions Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal L’infinitiu, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal si de cas, només l'aspecte…
reescriptura
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa operació o regla de substitució (rewriting) que converteix un element gramatical en un altre o bé en un conjunt d’altres.
Per exemple, F →SN + SV, SN →D + S, SV →V + C és una regla que indica que la frase F ha d’ésser convertida en una cadena de sintagma nominal SN i sintagma verbal SV el SN en una cadena de determinant L D i substantiu S el SV, en una cadena de verb V i complement ©, etc, fins a arribar a uns símbols terminals no susceptibles ja de cap més reescriptura La regla A →Z ¦ X-Z pot indicar que la categoria A esdevé Z en un context format a l’esquerra per X i a la dreta per Z Per exemple, en català + sord → + sonor ¦ -+ sonor, o sia un so sord esdevé sonor en un context en…
genitiu
Lingüística i sociolingüística
Cas de les llengües indoeuropees que, bàsicament, determina el substantiu (al: «das Haus des Mannes», ‘la casa de l’home’; angl: «John’s hat», ‘el barret d’en Joan’; llat: «domus patris», ‘la casa del pare’).
En llatí hom estableix entre el genitiu i el terme determinat una relació gramatical no especificada, que pot cobrir totes les significacions dels altres casos i que hom detalla valent-se de la semàntica del context partitiva, possessiva, etc Per a Benveniste, el genitiu és el resultat de transposar un sintagma verbal relació nom-verb o verb-nom a sintagma nominal relació nom-nom així hom explica l’ambigüitat dels genititus “objectiu” patientia doloris i “subjectiu” patientia animi Les llengües romàniques no heretaren aquest cas, que ja al s I hom començava a…
relació
Lingüística i sociolingüística
Lligam que uneix els diversos elements lingüístics entre ells i que constitueix per a l’estructuralisme l’objecte de la lingüística: la llengua és un sistema de relacions.
Hom hi distingeix entre relacions paradigmàtiques paradigma i relacions sintagmàtiques sintagma Les paradigmàtiques estableixen una oposició entre les unitats lingüístiques les sintagmàtiques, un contrast
disjunció
Gramàtica
Separació de dues o més unitats de la llengua que normalment apareixen unides.
Així, a El professor —diuen que ho és— de química el sintagma el professor de química és partit per la inclusió del període diuen que ho és , i hi ha hagut, doncs, una disjunció
element
Lingüística i sociolingüística
Unitat discreta que pertany a un sistema determinat de qualsevol grau d’abstracció.
Segons Malmberg, tot element és sistemàtic, però també convencional Depèn, per tant, de la natura de la llengua i ensems del tipus gramatical que sobre ella s’apliqui període, sintagma, locució, mot, síllaba, morfema, fonema, morfofonema, tret pertinent, suprasegment, sema, etc
segment
Lingüística i sociolingüística
Resultat de l’operació de partir una cadena parlada en unitats discretes, cadascuna de les quals representa un morfema
.
Continuant el procés de partició, cada morfema pot ésser segmentat en altres unitats discretes constituents, els fonemes fonema La segmentació serveix per a la identificació de les unitats discretes commutació i en precisa la classificació segons les relacions paradigmàtiques paradigma i sintagmàtiques sintagma que hi ha entre elles