Resultats de la cerca

El concepte de sobretensió és relacionat amb el de polarització , de manera que, quan hi ha una sola reacció d’elèctrode, ambdós conceptes són sinònims El signe de la sobretensió és el mateix que el de la densitat de corrent L’existència de la sobretensió pot anar associada a qualsevol de les etapes d’una reacció d’elèctrode, de manera que la sobretensió total η, única mesurable experimentalment, pot descompondre's formalment en una sobretensió de difusió η d , originada pel transport dels reactants, una sobretensió…

Les sobretensions poden ésser degudes a causes molt diverses interrupció del corrent, fenòmens transitoris, descàrregues atmosfèriques, electricitat estàtica, etc, i cal adoptar sempre mesures per a reduir-ne els efectes perjudicials

El tipus més emprat actualment és l’anomenat de resistència variable Dins un cos de porcellana amb perfil exterior d’aïllador hi ha dos elèctrodes separats per un espai d’aire, l’un connectat a la línia i l’altre a terra, però a través d’uns elements discs, generalment a base de carbur de silici, la resistència elèctrica dels quals minva en augmentar la tensió Amb tensió de línia normal no passa cap corrent pel descarregador perquè l’espai d’aire entre els elèctrodes no ho permet, però quan apareix una sobretensió, salta l’arc entre els elèctrodes i s’estableix un pas de corrent…

La ruptura produeix sempre efectes perjudicials extracorrent, sobretensió, etc, i per això cal disposar d’elements auxiliars de protecció interruptor

Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…

Tota obertura d’un circuit produeix uns fenòmens transitoris extracorrent, sobretensió, etc que acostumen a ésser perjudicials per al circuit i donen lloc a guspires

Ha de limitar l’amplitud i la durada del corrent a fi d’evitar la desconnexió dels disjuntors o la fusió dels fusibles Generalment hom utilitza com a parallamps el descarregador de sobretensió

Es diferencia de la guspira perquè aquesta és disruptiva, transitòria i, a més de llum, emet soroll i de l' efluvi perquè aquest és possible amb el càtode fred L’arc presenta una característica tensió-corrent decreixent, és a dir, que la tensió u disminueix quan la intensitat i augmenta, aproximadament segons la llei d’Ayrton u = a + b/ i , on a i b són constants, i per tant la seva resistència equivalent és r = a/ i + b/ i 2 Així, resulta que l’arc és inestable quan s’alimenta d’una font de tensió constant, perquè, un cop establert, si la intensitat tendia a disminuir, la resistència…