Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
argilització
Geologia
Transformació d’una roca compacta o d’un mineral en argila.
El tipus més corrent de transformació és la que sofreixen diversos minerals com la mica i, en alguns casos, els piroxens i els amfíbols Consisteix en un seguit de processos d’hidratació amb substitució d’ions, que provoca canvis d’estructura, sobretot separació progressiva de les capes cristallines a mesura que l’aigua amb el seu efecte de falca les va penetrant D’això resulten diverses menes d’argiles, cada cop més alterades illítica, vermiculítica, montmorillonítica, que guanyen en poder d’intercanvi d’ions Un cas particular d’argilització és la caolinització que …
pap
Anatomia animal
Dilatació en forma de bossa que presenta l’esòfag dels ocells entre la gola i l’estómac.
Els aliments hi sofreixen una maceració preliminar abans de passar a l’estómac
reducció
Biologia
Desaparició progressiva en l’escala filogenètica d’un òrgan que originalment es desenvolupava en la vida embrionària i era funcional en l’adulta, i que, gradualment, en l’escala evolutiva, esdevé vestigial en l’embrió i no es manifesta en l’estat adult de l’espècie.
És el cas dels òrgans de mesura de la pressió hidroestàtica en els peixos, que sofreixen una reducció en els vertebrats superiors
carboner
carboner
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret al principi convex, després en forma d’embut, de color groguenc a bru, però aviat tacat de gris i de negre, com la cama, sobretot a les parts fregades.
Les làmines, que són gruixudes, i la carn, que és compacta i blanca, sofreixen el mateix procés d’ennegriment Viu als boscs, especialment suredes És comestible, però una mica picant
autòlisi
Biologia
Destrucció d’un òrgan, d’un teixit, etc, per acció d’enzims proteolítics produïts per aquest mateix òrgan, teixit, etc.
En alguns cultius de bacteris, les cèllules mortes sofreixen a vegades destrucció per autòlisi Han estat observats sovint casos d’autòlisi en el curs de les malalties cròniques, en certes vísceres en vies de degeneració
al·locíclia
Biologia
Diferències en l’enrotllament cromosòmic mostrades per cromosomes complets o segments cromosòmics, l’origen de les quals pot ésser genotípic, cel·lular o ambiental.
Les regions que sofreixen més sovint d’allocíclia són els centròmers, els telòmers i les regions organitzadores del nuclèol organitzador nucleolar Els cromosomes més freqüentment allocíclics són els cromosomes sexuals, els cromosomes B i els cromosomes limitats del sexe
Tabac en els llocs de treball i en l’automòbil
Els efectes nocius del fum del tabac ambiental tenen repercussió sobre el rendiment laboral i poden ésser causa d’accidents laborals si es fuma en els llocs de treball El monòxid de carboni inhalat passivament produeix en el fumador passiu els mateixos efectes que en el fumador actiu Per tant, les persones que treballen en ambients carregats de fum de tabac poden sofrir alteracions en la percepció sensitiva i en la capacitat de reacció envers diversos estímuls Com a conseqüència, si es fuma en els llocs de treball, el rendiment laboral es pot reduir, i els treballadors es troben més exposats…
tripanosoma
Biologia
Gènere d’esporozous paràsits que es troben en el plasma sanguini de l’home i dels animals, caracteritzats per una delicada membrana ondulant i un flagel en una extremitat.
Moltes espècies compleixen un cicle de llur vida en un animal invertebrat, on sofreixen modificacions notables Les paràsites i patògenes per a l’home són Trypanosoma gambiense i Trhodesiense , productors de la tripanosomiasi africana o malaltia de la son, i Trypanosoma cruzi , productor de la malaltia de Chagas
la Morella
Muntanya
Muntanya del massís de Garraf, al terme de Begues (Baix Llobregat), que tanca pel S la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (NNE) al pla de Querol (SSW), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables
efecte magnetostrictiu
Física
Efecte que modifica la longitud de determinats materials quan se’ls aplica un camp magnètic.
L’efecte es deu a l’orientació dels dipols magnètics sota la influència del camp magnètic extern Com a conseqüència, la major part dels materials sofreixen un allargament, encara que es pot produir el cas contrari De forma inversa, els materials magnetostrictius que es deformen generen un camp magnètic efecte magnetostrictiu invers
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina