Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
sostreure
Emparar-se (d’una cosa d’altri) perquè no pugui servir-se’n o exercir-hi una acció.
sostreure
Treure una part (d’una cosa) perquè en minvi la quantitat.
Proteu
Mitologia
En la mitologia grega, vell déu marí que atalaiava el ramat de foques i d’altres bèsties marines de Posidó.
Vivia a l’illa del Far, a Egipte, i tenia el do de la profecia, així com també el poder de prendre qualsevol forma per sostreure's a qui l’interrogava
Sergi IV
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro dit Boccadiporco en esdevenir papa (1009-12).
Zelós i caritatiu, no pogué sostreure's al poder dels Crescenzi , que forniren els tres papes successius És considerat, sense gaire fonament, com el primer papa que canvià de nom en ésser elegit
Manuel I de Trebisonda
Història
Emperador de Trebisonda (1238-63).
Fill d’Aleix I i membre de la família dels Comnè, no reeixí a sostreure's al domini dels turcs seljúcides ni tampoc al dels mongols A Trebisonda construí l’església de Santa Sofia, convertida més tard en mesquita
amagar
Sostreure a la coneixença d’altri, no manifestar, no mostrar.
puresa
Religió
En moltes religions, fins i tot primitives, condició de no contaminat pel contacte amb persones o coses que hom considera impures, sobretot amb vista al culte (impuresa legal).
De la condició d’impuresa hom passa a la de puresa per mitjà dels ritus de purificació Donada l’ambivalència del sagrat, la sacralitat pot sostreure persones o coses a la condició normal aleshores la sacralitat equival a impuresa i la dessacralització profanació a purificació
defens
Dret
A Andorra, acció de privar que el bestiar públic pugui pasturar en un predi o, en tot cas, que pugui pasturar sense pagar indemnització.
Des del 1893 el Consell de les Valls tendeix a posar les terres en defens o en guarda i sostreure-les, per tant, al dret de pastura per tal que llurs posseïdors ascendeixin a la plena propietat Una forma de defens és la declaració d’un bosc públic com a bosc de vedat
gegant | geganta
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Ésser fabulós de la mitologia grega d’una estatura i una força enormes.
Els gegants eren fills de Gea Originaris de Tràcia, no posseïen la immortalitat, tot i que eren d’origen diví Zeus, llur enemic, en sostreure'ls l’herba màgica que produïa la terra, els l’escamotejà Per tal de venjar els titans, que havien estat confinats al Tàrtar, lluitaren contra els déus gigantomàquia i foren vençuts
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina