Resultats de la cerca
Es mostren 1168 resultats
Sotmès a referèndum l’Estatut d’Autonomia per a Catalunya
L’Estatut d’Autonomia per a Catalunya és sotmès a referèndum
cacau en pols
Alimentació
Economia
Tortó mòlt, procedent del premsatge a què és sotmès el cacau per a obtenir-ne mantega.
El tipus normal conserva com a mínim un 20% de greix Pot ésser sotmés a un procés que en facilita la dispersió instantània en líquids
mòdul de Young
Tecnologia
Relació entre la tracció a què es troba sotmès un cos i l’allargament que experimenta a causa d’aquesta tracció.
El mòdul de Young, E , que depèn de la natura de la proveta, és determinat per un fil metàllic, cilíndric, d’una longitud L i d’una secció S , que sotmès a una tracció F sofreix un allargament L , per la fórmula
equilibri estàtic
Tecnologia
Estat d’un cos sotmès a un sistema de forces que compleixen els principis de l’estàtica.
Pot ésser estable , si en separar el cos de la posició inicial el sistema de forces a què és sotmès el torna a la posició primitiva, inestable , si el cos no recupera la posició inicial, sinó que passa a una altra posició d’equilibri més estable, i indiferent , si el cos resta en equilibri en qualsevol posició En l’equilibri estable, el centre de gravetat del cos resta per sota del punt de suspensió de la base de sustentació en l’inestable, resta per damunt, i en l’indiferent, coincideixen Finalment, l’ equilibri metaestable es produeix quan l’estat d’equilibri és estable per a petites…
vulcanització
Química
Tractament al qual és sotmès el cautxú per tal de millorar-ne les propietats.
El cautxú brut té els inconvenients d’esdevenir trencadís amb el fred i bla i enganxós amb la calor La vulcanització, que confereix al cautxú la insolubilitat en dissolvents orgànics, una gran resistència a la tracció i a l’abrasió i la conservació de la seva elasticitat independentment de la temperatura, és efectuada afegint-hi sofre en pols i tractant la mescla en autoclaus a temperatures de l’ordre de 140°C En el tractament, el cautxú, constituït per llargues macromolècules, adquireix, gràcies a les molècules de sofre que les uneixen transversalment, una estructura tridimensional Segons el…
histèresi magnètica

Cicle d’histeresi magnètica (Br=magnetisme romanent, Hc=camp coercitiu)
© Fototeca.cat
Física
Histèresi que presenta un cos ferromagnètic en ésser sotmès a l’acció d’un camp magnètic que produeix la imantació del cos.
Hom acostuma a representar gràficament, en eixos B i H , el procés cíclic que segueix el material en ésser sotmès successivament a un camp magnètic que primerament creix en un sentit, a continuació disminueix, passa a créixer en sentit contrari, i finalment torna a disminuir fins a anullar-se Durant aquest procés, la imantació M del material i la inducció B varien en funció del valor de camp H , segons una corba la forma de la qual depèn del material les més corrents són la del ferro i la de les ferrites Aquesta representació gràfica és anomenada cicle d’histèresi L’àrea inclosa…
llei de les àrees

Llei de les àrees aplicada a l’òrbita d’un planeta: les àrees contingudes entre els punts AA’, BB’ i CC’ són iguals perquè es recorren en temps iguals. El radi vector escombra àrees iguals en temps iguals
© fototeca.cat
Física
Teorema referit al moviment d’un punt sotmès a un sistema de forces centrals, que demostra que les àrees descrites pels radis vectors r
©són proporcionals al temps emprat per a descriure-les.
En astronomia, aquest teorema és aplicat a l’estudi del moviment d’un planeta respecte al Sol i és conegut com la segona de les tres lleis de Kepler La demostració és obtinguda d’aplicar el teorema del moment angular al cas particular del moviment d’un punt material M sotmès a un sistema de forces centrals que passen pel punt O , respecte al qual hom obté els moments Aquests moments tenen una resultant nulla i, per tant, el moment angular L és un vector constant perpendicular sempre als radis vectors, que descriuran com a conseqüència una trajectòria plana Si hom considera la posició de M en…
escleròmetre
Tecnologia
Instrument emprat en els assaigs de duresa per a mesurar la duresa dels cossos segons la profunditat del senyal que hi deixa un punxó sotmès a una pressió determinada.
Hi ha dos procediments per a fer actuar el punxó el de penetració , en què el punxó, sotmès a una pressió constant durant un cert temps, deixa una empremta a la superfície del cos, i el de xoc , en què el punxó fa la marca en caure lliurement sobre el cos Cada escleròmetre disposa d’una taula que dóna la relació entre la marca i la duresa
difús | difusa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina