Resultats de la cerca

Fa l’aparició en el panorama industrial català de bracet amb Ramon Monroig –vegeu més endavant–, de qui era soci Tots dos guanyaren la medalla d’argent a l’exposició industrial de Madrid del 1841 per unes mostres de clorur de calç Però després d’aquesta experiència, ell i Monroig entraren en la fabricació d’àcids Monroig canvià aviat d’opinió, se’n separà amicalment –tot sembla indicar-ho– i s’installà pel seu compte, tot dedicant-se a matèries tintòries Subirá posà la fàbrica al carrer de Feman-dina, al barri del Raval, xamfrà del que era aleshores el carrer de Ponent i que ara es diu de…

Competí com a professional amb la Unió Esportiva de Sants 1941-43 i el Club Ciclista Provençalenc 1944-46 Guanyà la Volta Ciclista a Catalunya 1944, el Campionat de Sabadell 1944, el Critèrium de Pamplona 1944, el Gran Premi Victòria Manresa 1944, 1945 i el Critèrium Caldense 1945

Fou pilot oficial de Montesa i Fantic Disputà set vegades el Campionat d’Espanya 1976-82, del qual fou tres vegades subcampió 1976, 1977, 1982 i quatre tercer 1978-81 Disputà vuit Campionats del Món i una vegada els Sis Dies Internacionals de Trial Es retirà el 1984 i, des de llavors, fou el principal desenvolupador dels models de la marca italiana Fantic Collaborà amb el Moto Club Gavà en l’organització de l’Obert Trial de Catalunya i el 2011 fou nomenat director de l’equip de competició d’Ossa Factory

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…

Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…

Format a l’Escola Massana amb Charles Collet, que el posà en contacte amb Manolo, Sunyer, Pau Roig, Artigas, Villà i altres, guanyà un primer premi al cinquè Saló de Tardor de Palma 1946 Fou becat per l’Institut Français de Barcelona el 1949 Establert a París aquell any, participà al Salon Jeune Peinture 1952, el Salon des Indépendants i el Salon d’Automne 1953 Participà també als Salons d’Octubre de Barcelona i a la Tercera Biennal Hispanoamericana d’Art de Barcelona, on guanyà el premi a la millor natura morta 1955 A Barcelona dissenyà esporàdicament vitralls per a esglésies, i hi exposà…

Estudià simultàniament dret a la Universitat de Madrid i piano, harmonia i composició al Conservatorio de María Cristina L’any 1907 publicà el seu primer llibre de tema musical, i des del 1921 es dedicà a la investigació musicològica Fou secretari a Madrid de l’Institut Espanyol de Musicologia, fundat a Barcelona el 1944, i més tard n'esdevingué cap de la secció de Madrid 1950 Les seves obres més notables són La tonadilla escénica tres volums, 1928-30, tesi doctoral a la qual afegí, el 1932, un volum titulat Tonadillas teatrales inéditas , i La ópera en los teatros de Barcelona 1945 en…

Doctorat per l’Escola d’Enginyers de Terrassa 1962, obtingué el títol de màster en ciències al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge 1965, any que s’incorporà a l’ Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa  IESE, on dirigí el programa de MBA 1967-74 Fou president del consell d’administració del diari Avui   1979-88 Militant primerenc i membre del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya , fou diputat per Convergència i Unió  al Parlament de Catalunya 1980-93 i portaveu del grup d’aquesta coalició 1982-89 El 1989 fou nomenat conseller del Departament d’Indústria i…

Vida Després de realitzar els primers estudis a Ciudad Real, localitat on residia des que tenia tres anys per raons familiars, el 1896 anà a Madrid per estudiar música al conservatori i dret a la universitat Tot i que es llicencià 1904 i doctorà 1923 en dret, no exercí mai la jurisprudència Durant els anys 1906-08 collaborà amb la Universidad Popular de Madrid impartint conferències per als treballadors, i del 1908 al 1910 fou secretari al consolat de l’Argentina a Anvers, on continuà estudiant estètica i història de la música De jove s’interessà per la composició musical, però en no assolir…

Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…