Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
eclissa
Transports
Peça de ferro emprada per a unir dos carrils successius de la via i donar-li continuïtat.
La unió és feta amb dues eclisses disposades a banda i banda del carril i subjectades mitjançant quatre o sis perns
teulada
© Fototeca.cat - M. Manent
Construcció i obres públiques
Coberta d’un edifici o d’una altra construcció feta de teules.
Les teulades poden ésser d’un, de dos o de quatre vessants, segons que siguin constituïdes, respectivament, per un sol pla inclinat, per un angle díedre o per un tetràedre Les teules d’una teulada poden ésser subjectades amb guix o amb morter, o bé, en les teulades seques o teulades en sec , soltes, sense subjectar amb cap adhesiu i mantingudes fixades per llur pes i per la pressió del conjunt
balista
Història
Giny militar de grans dimensions, emprat pels grecs i els romans en els setges.
Llançava projectils pesants i el seu mecanisme, similar al de la ballesta, es basava en l’aprofitament de l’energia potencial d’un joc de cordes o de fibres animals subjectades a un bastidor i tesades per un torn La balista tenia un abast mínim de 100 m i un abast màxim de 500 m Generalment el giny anava muntat, en posició inclinada, sobre una mena d’afust fix o sobre una plataforma mòbil, i en el seu maneig intervenien onze especialistes anomenats balistaris
sonall
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc per sacseig És el nom genèric donat als instruments que es fan sonar per sacseig Els sonalls acostumen a estar constituïts per una cavitat que pot ser tancada o oberta Quan és tancada, el so es produeix mitjançant petites peces o llavors vegetals contingudes a l’interior de l’instrument, que és utilitzat de manera individual o per parelles de diferent sonoritat El sonall de cavitat oberta és format per dues o més peces globulars obertes que, en ser sacsejades, xoquen entre elles Aquestes peces poden ser elements metàllics o també…
cordada
Conjunt de coses penjades o subjectades amb una corda.
castanyoles
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon que hom fa sonar fent entrexocar dues peces de fusta dura o vori tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l’orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga.
Hom les toca generalment dins el palmell de la mà, subjectades pel cordó al dit polze, fent-les petar amb els altres dits l’una contra l’altra Un altre tipus més gros és sovint proveït de mànec Similars als antics cròtals, es difongueren al món romà, especialment a la Bètica, i han perdurat sobretot en el folklore andalús Als Països Catalans són utilitzades en l’acompanyament de molts balls al País Valencià especialment la jota, a Mallorca bolero i també al Principat l’antic ball de les castanyoles de Manlleu a Eivissa, on hom utilitza castanyoles grosses, acompanyen el ball…
sansa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de làmines pinçades propi de l’Àfrica negra, si bé és a l’Àfrica central on es conserva vigent el seu ús.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat de taula Consta d’una sèrie de làmines de diferents llargades, generalment de ferro, subjectades l’una al costat de l’altra amb una petita barra de ferro sobre una taula de fusta, que queden lleugerament elevades pels extrems gràcies a dos petits ponts de fusta Les làmines o llengüetes són mòbils, cosa que permet ajustar la seva afinació, i el seu nombre pot variar entre tres i setze o més, les més llargues situades generalment a la part central El so es produeix per pinçament amb els dits polzes de totes dues mans, amb les…
tom-tom
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular de doble membrana De mides variables, consisteix en un cos de fusta de 25 a 50 cm de diàmetre amb les membranes subjectades mitjançant dos cèrcols de fusta o de metall La tensió de les membranes es regula mitjançant un sistema de cargols Utilitzat per les orquestres de jazz ja des de la dècada del 1920, forma part també de la secció de percussió d’orquestres de rock , on poden aparèixer d’un a tres instruments, o més, de diferents mides, i per tant amb diferents afinacions La seva sonoritat no és tan brillant com la d’…
tensoestructura
Construcció i obres públiques
Estructura formada per membranes flexibles subjectades per cables, pals o enrigidors metàl·lics.
Es tracta d’una estructura molt lleugera i adequada per a formar cobertes molt diàfanes per a edificis de molta llum, com estadis coberts Alguns dels estadis construïts per a les olimpíades han estat coberts amb aquest tipus d’estructura com a Munic, el 1972, o a Atlanta, el 1996
antenal
Peça travessera de l’arbre del molí a la qual són subjectades les aspes o antenes.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina