Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Georg Meissner
Biologia
Fisiòleg alemany.
Estudià la innervació vegetativa de l’intestí plexe submucós de Meissner i dels ronyons Investigà la composició química de l’orina Amb el nom de corpuscles de Meissner són conegudes algunes de les terminacions nervioses de la pell
L’esòfag
Anatomia humana
L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul que separa la…
angioma cavernós
Patologia humana
Hemangioma subcutani o submucós format per teixit conjuntiu que limita espais plens de sang.
megacòlon congènit
Patologia humana
Dilatació permanent del còlon ocasionada per l’absència de cèl·lules ganglionars parasimpàtiques en els plexes submucós i mientèric.
Clínicament es tradueix per un restrenyiment pertinaç en els nens petits, amb l’ampulla rectal buida d’excrements, distensió abdominal, etc És anomenada també malaltia de Hirschprung
Reflux vesiculoureteral
Patologia humana
És anomenat reflux vesicouretera l un trastorn congènit caracteritzat per una anomalia del mecanisme valvular que normalment impedeix el reflux d’orina en sentit ascendent, de la bufeta a l’urèter En general, l’urèter travessa de forma obliqua la paret de la bufeta urinària, i la contracció de la musculatura vesical tanca el pas per aquest trajecte submucós, alhora que impulsa l’orina en sentit descendent El reflux vesicoureteral és degut generalment a una debilitat de la musculatura vesical, de causa congènita, que ocasiona una deficiència en aquest mecanisme d’oclusió de la desembocadura de…
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…
megaesòfag
Patologia humana
Dilatació difusa de l’esòfag, que pot ésser simptomàtica (d’un càncer de càrdies, per exemple) o bé funcional, a causa d’una disfunció de les cèl·lules ganglionars dels plexes mientèric i submucós i aleshores l’esfínter esofàgic inferior es dilata malament i dificulta el buidament de l’esòfag cap a l’estómac (acalàsia).
Clínicament, els malalts manifesten una disfàgia d’instauració lenta, odinofàgia, regurgitació del contingut esofàgic hores després de la ingesta, etc